Lenga catalana : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Linha 168 :
|}
== Estandards del catalan ==
Existisson dos estandards principals per la lenga catalana, lo regulat per '''l'[[Institut d'Estudis Catalans]]''', l'estandard general, en avent coma centre l'ortografia establida per [[Pompeu Fabra]] mas amb los traches gramaticales e ortografics caracteristics del catalan central pas influenciats pel castelhan, e lo regulat per '''l'[[Academia Valenciana de la Lenga]]''', estandard de domeni restringit, centrat en l'estandardizacion del valencian en prenent coma basa las [[Nòrmas de Castelhon]], o siá, l'ortografia de [[Pompeu Fabra]] totun mai adaptada a la pronóncia del [[catalan occidental]] e als traches que caracterizan los dialèctes [[valencian|valencians]].
L'estandard de l'IEC, en mai d'aver coma basa los traches del catalan central, pren tanben traches d'autres dialèctes en los considerant coma estandard. Totun, la diferéncia mai notabla de totes dos estandards es l'accentuacion de fòrça "e" tonicas, per exemple: (dins los mots francés, anglés, café, conéisser e compren) ''francès'' o ''anglès'' (IEC) - ''francés'' o ''anglés'' (AVL), ''cafè'' (IEC) - ''café'' (AVL), ''conèixer'' (IEC) - ''conéixer'', ''comprèn'' (IEC) - ''comprén'' (AVL). Aiçò es a causa de la desparièra prononciacion de qualques "e" tonicas, mai que mai las Ē ("e" longas) e las Ǐ ("i" de brèus) tonicas del latin, en ambedós blòcs del catalan, ont al blòc oriental se pronóncia {{IPA|[ɛ]}} a l'occidental se pronóncia [e]. Malgrat aquò, l'estandard de l'AVL manten l'accent grèu "è", sens se prononciar dobèrt al blòc occidental, en qualques paraulas cossí son: què, València, èter, sèsam, sèrie i època.
I a tanben d'autras divergéncias coma l'usatge de '''tl''' en qualques mots per l'AVL alloc de '''tll''' coma en ''ametla''/''ametlla'', ''espatla''/''espatlla'' o ''butla''/''butlla'', l'usatge dels determinants demonstratius elidits (este, eixe) a l'aital coma los refortilhats (aquest, aqueix) o l'usatge de fòrça formas verbalas comunas en lo valencian, e fòrça estendudas pel blòc occidental, coma las formas del subjonctiu o l'escritura dels incoatius tant en '''-ix-''' cossí en '''-eix-''' o l'usatge preferent del morfema '''-e''' de la 1a persona singulara del present d'indicatiu.
A las [[Illas Balearas]] s'emplega l'estandard de l'IEC adaptat al marc dialectal balear per la seccion filologica de l'[[Universitat de las Illas Balearas]], l'organ consultatiu del [[Govèrn Balear]]. D'aquesta manièra, per exemple, l'IEC indica que tant corrècte es escriure "cantam" cossí "cantem" e l'Universitat determina que la forma preferent dins las Illas li cal èsser "cantam" quitament en domenis formals. Un autre trach de l'estandard balear es l'escritura de la 1a persona del singular del present d'indicatiu, ont i a pas desinéncia: "jo cant", "jo tem", jo "dorm".
A [[l'Alguer]], l'IEC a adaptat l'estandard a la [[alguerés|varietat algueresa]]. En aquest estandard s'i pòt trobar, entre d'autras caracteristicas, l'article '''lo''' d'usatge general, possessius especiales '''la mia''', '''lo sou/la sua''', '''lo tou/la tua''', etc., usatge de la '''-v- a l'imperfach''' a totas las conjugasons: ''cantava'', ''creixiva'', ''llegiva''; usatge de fòrça paraulas arcaicas a la rèsta del domeni mai d'usatge fòrça corrent a l'alguerés: ''manco'' per ''menys'', ''calqui u'' per ''algú'', ''qual/quala'' per ''quin/quina'', etc. e d'adaptacions dels pronòms flacs.
== Situacion sociolingüistica del catalan ==
La caracteristica sociolingüistica mai destacada del catalan es qu'en totes los territòris ont se parla se tròba en situacion de [[bilingüisme]] social: amb lo [[francés]] a Catalonha del Nòrd, amb lo [[italian]] (mai lèu qu'amb lo [[sard]]) a [[L'Alguer]], e amb lo [[castelhan]] a la rèsta de son domeni lingüistic, en i comprenent [[Andòrra]], ont se parla tanben francés e espanhòl.
===Catalonha===
A Catalonha lo factor mai important del bilingüisme social es l'immigracion dempuèi la rèsta de l'estat espanhòl. Òm a calculat que, sens migracions, la populacion de Catalonha foguèsse passada d'unes 2 milions de personas al 1900 a 2,4 al 2001, <ref>[http://www.ced.uab.es/publicacions/PapersPDF/Text183.pdf Anna Cabré: ''Immigració i estat del benestar'']</ref> alloc dels mai de 6,1 milions sensats dins aquesta data (e que son mai de 7 al 2008); es a dire, la populacion sens migracion seriá estada 39% de la reala. Lo percentatge de parlants de catalan coma primièra lenga a Catalonha èra al 2003 de 40,4%, mai 4,6% de bilingües,<ref name="CRUSCAT"> [http://www.demolinguistica.cat/web/DOCS_CRUSCAT/publicacions/DossiersXC1.pdf Vs. As.: ''Estadística sobre els usos lingüístics a Catalunya 2003: una síntesi'']</ref> la que causa voldriá dire qu'en fach lo catalan avança coma lenga mairala, e mai se de manièra lenta, alloc d'anar enrè coma lo País Valencian o al Rosselhon. Una autra chifra que confirma aiçò es que las personas qu'an lo catalan coma lenga d'identificacion (48,8%, 50,5% amb bilingas) supèran clarament los que la an coma lenga iniciala (40,4%, 43,7% amb bilingas)<ref name="CRUSCAT"/>.
===País Valencian===
A la part del País Valencian ont es [[lenga pròpria]], existís un procès de [[substitucion lingüistica]] del catalan (o valencian) pel castelhan. Aquel procès s'es gaireben completat del tot dins la vila d'[[Alacant]]<ref>[http://www.alicante-ayto.es/docu_val/ompv/substitucio_linguistica.pdf Montoya, Brauli: ''La difusió social de la substitució lingüística a la ciutat d'Alacant: Assaig d'una cronologia''], Treballs de sociolingüística catalana 13, pp. 25-38</ref> e es fòrça avançat a la de [[Valéncia]], malgrat qu'es pas encara importanta dins airals rurales. Fins a una epòca recenta, fòrça parlants èran en situacion près de la [[diglossia]], causa que vòl dire qu'emplegavan lo catalan solament en situacions informalas, del temps qu'a las situacions institucionalizadas emplegavan exclusivament lo castelhan.
De mai de mai, i a agut una immigracion considerabla dempuèi l'estat espanhòl e de païses d'America Latina, la que causa a contribuit a la predominança estatistica del castelhan al País Valencian.
===Balearas===
Lo cas balear es semblable al de Catalonha, tanben aicí lo factor principal en l'expansion del castelhan es estat l'immigracion, en una mesura fòrça mai granda que la [[substitucion lingüistica]].<ref>[http://ibdigital.uib.es/gsdl/cgi-bin/library?e=d-11000-00---0territoris--00-1--0-10-0---0---0prompt-10---4-------0-0l--11-en-50---20-help---00-3-1-00-0011-1-0utfZz-8-10&cl=CL2.1.25&d=HASH62a903a271d09acfe20772&x=1 Bernat Joan i Marí: ''Canvi demogràfic i substitució lingüística a les illes Pitiüses''] Institut d’Estudis Eivissencs Territoris (1999), 2:103-111</ref>
===Catalonha del Nòrd===
A la Catalonha del Nòrd, coma la màger part de França, lo procès de [[substitucion lingüistica]] de la lenga locala pel francés es fòrça avançat <ref>[http://sociolinguistica.org/nouweb/admin/pdf/pdfadxGNY.pdf Associació de sociolingüistes de llengua catalana: ''La situació sociolingüística als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI''] ''Pel que fa a la transmissió, els territoris bàsicament es divideixen en dos grups. D’una banda, l’Alguer, i encara més la Catalunya del Nord, on es produeix un retrocés entre generacions clar del català, és a dir on la cadena de transmissió de la llengua de pares a fills s'ha trencat, i on, per tant, ens trobem en un nivell avançat del procés de substitució lingüística.'')</ref>,amb lo classic patron que la lenga càmbia primièr dins las vilas e sonque après al camp.
== Referéncias ==
<references/>
== Vejatz tanben ==
| |||