Lenga catalana : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació |
|||
Linha 12 :
|grop=[[lengas romanicas]]
|academia=[[Institut d'Estudis Catalans]]<br>[[Acadèmia Valenciana de la Llengua]]
}}Lo <b>catalan</b> (nom autoctòn: ''català'') es una [[lenga romanica]] pròcha de l'occitan parlada per 7,5 milions de personas dins los [[Païses Catalans]], que se repartisson entre l'[[estat espanhòl]], l'[[estat francés]] ([[Rosselhon]]), [[Andòrra]] e dins l'[[estat italian]] ([[L'Alguer]] en [[Sardenha]]).▼
}}▼
▲Lo <b>catalan</b> (nom autoctòn: ''català'') es una [[lenga romanica]] pròcha de l'occitan parlada per 7,5 milions de personas dins los [[Païses Catalans]], que se repartisson entre l'[[estat espanhòl]], l'[[estat francés]] ([[Rosselhon]]), [[Andòrra]] e dins l'[[estat italian]] ([[L'Alguer]] en [[Sardenha]]).
En [[Espanha]] es lenga cooficiala dins la region [[Catalonha (region)|Catalonha]], a las [[illas Balearas]] e dins lo [[País Valencian]]. Se parla tanben dins la comunautat d'[[Aragon]] (''la Franja de Ponent'') e dins la comarca de [[El Carxe]] ([[region de Múrcia]]).
Linha 110 ⟶ 109:
===Sistèma d'escritura===
Lo sistèma de'[[escritura]] presenta tanben cèrts traches particulars. Lo catalan presenta una caracteristica unica, l'escritura de la ''-l-'' geminada: ''-l·l-'' (coma ''intel·ligent''). L'autre trach especial del catalan es la ''-ny-'' [ɲ] que se retròba solament de manièra generala a l'[[ongrés]] e a divèrsas lengas africanas. Conven tanben mencionar la grafia ''-ig'' ({{IPA|[ʧ]}}, quand i a abans una vocala, {{IPA|[iʧ]}}, quand i a abans una consonanta) representada a paucas paraulas (cossí ''faig'', ''maig'', ''mig'', ''puig'', ''raig'', ''Reig'', ''roig'', ''vaig'', ''veig'') o la representacion amb t+''consonant'' els consonants dobles en: tm, tn, tl i tll i l'africament en: ts, tz, tg i tj (''setmana'', ''cotna'', ''Betlem'', ''bitllet'', ''potser'', ''dotze'', ''jutge'', ''platja'').
==Dialèctes de la lenga catalana==
[[Image:Mapa dialectal del català.png|thumb|right|250px|Mapa dialectala de la lenga catalana]]En 1861, [[Manuel Milà i Fontanals]] prepausèt una division del catalan en dos grands blòcs dialectales: [[Catalan oriental]] e [[Catalan occidental]].
I a pas una linha precisa que dividisca ambedós blòcs, doncas que i a totjorn una zòna de transicion fòrça ampla entre cada parelh de dialèctes, a l'excepcion de dins las Islas (e mai se i a cèrts traches valencians al [[eivissenc]]) e a l'Alguer. Las diferéncias mai notablas entre totes dos blòcs son:
*'''Català occidental''':
**Las vocalas atonas son: {{IPA|[a] [e] [i] [o] [u]}}. I a distincion entre la ''e'' e la ''a'' e entre la ''o'' e la ''u''.
**La ''x'' iniciala o post-consonantica es africada {{IPA|/tʃ/}}. Entre vocalas o quand es precedida de ''i'', es {{IPA|/jʃ/}}.
**La prononciacion de las Ē ("e" longas) e Ǐ ("i" brèus) tonicas del latin [e].
**La 1a persona del present d'indicatiu es -e (valencian) o -o (nòrd-occidental e tortosin).
** Los vèrbs incoatius de la 3a conjugason se forman en -ix, -ixen, -isca.
** I a mantenença de la nasal plurala medievala en mots proparoxitons: hòmens, jóvens.
** I a vocabulari especific: ''espill'', ''xiquet'', ''granera'', ''poal''...
*'''Catalan oriental''':
** Las vocalas atonas son: {{IPA|[ə] [i] [u]}}. Las vocalas ''e'' e ''a'' en posicion atona se tòrnan /ə/ e la ''o'' e la ''u'' se tòrnan /u/ (demòra lo fonèma /o/ a bona part de Mallorca).
**La ''x'' tant s'es iniciala, post-consonantica, es entre vocalas o s'es precedida de ''i'' es fricativa {{IPA|/ʃ/}}.
**Las Ē ("e" longas) e Ǐ ("i" brèus) tonicas del latin se pronóncian {{IPA|[ɛ]}} (a la màger part del balear se pronóncian {{IPA|[ə]}} e a l'alguerés se pronóncian [e]).
**Tendéncia al [[ieisme]] (trach estigmatizat -e en arrepè a l'ora d'ara- amb frasas coma "la paia a l'ui").
**La 1a persona del present d'indicatiu es -o (central), -i (septentrional) o ø (Balearas).
** Los vèrbs incoatius de la 3a conjugason se forman en -eix, -eixen, -eixi.
**La -n- del plural nasal medieval de las paraulas proparoxitones què: ''homes'', ''joves''.
**I a vocabulari especific: ''mirall'', ''noi'', ''escombra'', ''galleda''...
Aital tanben, cap [[dialècte]] es entièrament omogèni: tot dialècte se pòt sosdividir en fòrça sosdialèctes. Lo catalan es dividís en dos blòcs dialectales e aquestes en divèrses dialèctes:
[[Imatge:Mapa dialectal del català-valencià.png|thumb|250px|Varietats del Catalan: lenga vs. limits politics]]
{| border=0 cellspacing=10 cellpadding=10
| width="50%" valign=top bgcolor="#E7E7FF" |
'''[[Catalan occidental]]'''
* '''[[Catalan nòrd-occidental]]'''
** [[Parlar ribagorçan]]
** [[Catalan pallarés|Pallarés]]
** Parlar fragatí
* '''[[Catalan tortosin|Valencian de transicion o Tortosin]]''' ''(Aquel pòt èsser classificat coma valencian o nòrd-occidental)''
** Parlar del Matarranya
** Parlar del Maestrat
** Parlar ebrenc
* '''[[Valencian]]'''
** [[Valencian castelhonenc]]
** [[Valencian apitxat]], o Valencian central
** [[Valencian meridional]]
** [[Valencian alacantin]]
** Malhorquin de [[Tàrbena]] e la [[Vall de Gallinera]]
| width="50%" valign=top bgcolor="#E7E7FF" |
'''[[Catalan oriental]]'''
* '''[[Catalan septentrional]], o ''rosselhonés'''''
** Capcinés
** Catalan septentrional de transicion
* '''[[Catalan central]]'''
** [[Catalan salat|Salat]]
** [[Catalan barcelonin|Barcelonin]]
** [[Catalan tarragonin|Tarragonin]]
** [[Catalan xipella|Xipella]]
* '''[[Balear]]'''
** [[Malhorquin]]
** [[Menorquin]]
** [[Eivissenc]]
* '''[[Alguerés]]'''
== Vejatz tanben ==
| |||