Vergonha (lingüicidi) : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Linha 21 :
Fòrça aquelas regions an de fach de noms compausats, çò qu'es lo rebat de la mescla abusiva de tot un fum d'airals geografics istoricament distints. Es lo cas de quatre entre las sèt regions occitanencas: Lengadòc-Rosselhon, [[Miègjorn-Pirenèus]], Provença-Aups-Còsta d'Azur amb [[Ròse-Aups]]. En consequéncia, las singularitats pluricentenàrias dels diferents païses d'Òc foguèron pas presas en compte e mai s'aflaquiguèron jos l'accion deliberada del govèrn novèlament format per fragilizar e devesir los domenis feudals establits fa bèl temps, de tal biais que la França republicana s'apoderèsse de las afinitats tradicionalas, coma [[Antonin Perbòsc]] lo confessa dins lo prefaci de son ''Antologia''<ref>Citat en Georges Labouysse: ''Histoire de France: L'Imposture. Mensonges et manipulations de l'Histoire officielle'' p. 234. IEO Edicions</ref>:
<blockquote>
Quand la [[Amassada constituenta de 1789|Constituenta]] creèt los departaments, son intencion èra clarament d'escafar l'anciana destinga geografica amb istorica de las províncias; pr'aquò aquesta tòca foguèt pas atencha tan plan coma d'unes que i a l'aguèssen esperat: en general, los departaments nasquèron de la fragmentacion de las províncias, pro rarament de l'agropament de parts que venián de províncias diferentas. S'òm pòt far lo repròchi a aquel devesiment territorial d'èsser tròp arbitrari e tròp geometric, qué dire del caganís, [[Tarn e GaronaGaronna]], eissit del [[senatus-consulta]] del [[2 de novembre]] [[1808]]? Òc-plan, se pòt soscar que lo [[Napoleon Bonaparte|Centralizador]] sentèt un contentament intens al mostrar qu'èra capable de far melhor encara que los quites centralizadors de la Constituenta. Amb petaces de [[Carcin]], de [[Roergue]], d'[[Agenés]], de [[Lomanha]], de Gasconha e de Lengadòc, crear una unitat nòva tan pauc espandida e pasmens tan divèrsa de sòl, de lenga, de raça, quina meravilha! E benlèu que lo demiürg audaciós rencurèt pas qu'una causa: d'èsser vengut una mica tròp tard per decopar sul meteis mòde totas las províncias de la França vièlha...
</blockquote>
 
Linha 68 :
===Politicas e eiretatge de [[Jules Ferry]]===
 
DansDins leslos [[annéesans 188080]], [[Jules Ferry]] mitmetèt en placeplaça uneuna sérieseria de mesuresmesuras pourper affaiblirafeblir encoreencara leslas langueslengas ''régionalesregionalas'' de FranceFrança, commecoma leo montremòstra lelo rapportrapòrt de Bernard Poignant[http://www.chez.com/buan1/poignant.htm] àa [[Lionel Jospin]] en [[1998]]. Celles-ciAquestas incluaientenclausián lelo châtimentcastig parpels leursregents maîtresdels d'élèvesescolans prispreses àa parlerparlar [[occitan|''la lenga nòstra'']] àa ToulouseTolosa ouo [[breton]] en BretagneBretanha. CommeComa [[Pierre-Jakez Hélias|Pêr-Jakez Helias]] ([[1914]]-[[1995]]), l'auteurautor dudel roman àde bon succèsvendre ''LeLo ChevalCaval d'orgueilorguèlh'' ([[1975]]), sse'enn rappelleremembra dansdins cetaquesta entretienentrevista[http://217.147.194.129/cata.php?catalogueID=6250]:
<blockquote>
Ara sabi, ai aprés que i aviá una politica governamentala que sa tòca precisa èra plan de far França una e indivisibla, e per consequent las lengas regionalas lor caliá desaparéisser. Mas d'aquel temps o sabiái pas e bensai que los mèstres de la [[Tresena Republica]] o sabián, encara que n'aja questionats qualques unes e que totes ajan dich de non. Lo lor trabalh èra de nos ensenhar lo francés. Es aital qu'a l'escòla volián que parlèssem francés. Cada còp que parlavam breton, fasiam pas nòstra part e meritàvem d'èsser remandats. Aquò rai.
Maintenant je sais, j'ai appris qu'il y avait une politique gouvernementale dont le but avoué était de faire la France une et indivisible, et par conséquent les langues régionales devaient disparaître. Mais je ne le savais pas alors et peut-être que les instituteurs de la [[Troisième République]] le savaient, eux, quoique j'en aie interrogé certains et qu'ils l'aient tous nié. Leur travail à eux était de nous enseigner le français. Et ainsi, à l'école, on nous demandait de parler français. Chaque fois qu'on parlait breton, nous ne faisions pas notre part et nous méritions d'être renvoyés. Point.
</blockquote>