Bigòrra : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
SieBot (discussion | contribucions)
m robot Ajoute: es:Bigorra Modifie: ca:Bigorra
Aubadaurada (discussion | contribucions)
completatge
Linha 1 :
[[Imatge:Blason65.PNG|thumb|Blason de Bigòrra]]
'''Bigòrra''' es ua petita region istorica d'[[Occitània]], au sud de [[Gasconha]], que cobreish ua part deths [[Pirenèus]]. Que's pòt considerar tanben coma un gròs [[parçan]] que fedèra eths quate petits parçans seguents: eth [[Naut Ador]], eras [[Baronias Gasconas]], [[Lavedan]] e eth [[País de Tarba]].
Zòna d’invasion romana, era Bigòrra qu’a patit der'oposicion entre eras monarquias francesa e anglesa. Qu’estó eth lòc deras guèrras de religion abans de conéisher era temporada de prosperitat deth sègle XVIII.
 
Era soa capitala istorica es [[Tarba]]. Ua auta vila celèbra es [[Lorda]].
Après era revolucion, era Bigòrra qu’estó reconeguda com un [[departament]] mercés a [[Bertran Barère]], deputat deth Terç Estat.
 
Eth gentilici es '''bigordan -a'''.
Eth [[termalisme]], er’epòca romantica ed eras aparicions de [[Lorda]] que balhèn ath departament ua orientacion toristica. Era revolucion industriau que’s hesó dab era construccion de centraus idroelectricas mercés ath potenciau plan hòrt qu’arrepresentan eras ressorgas d’aiga. Eths [[Pirenèus Nauts]] que horniscón ara França òmes e industrias ath moment deras guèrras franco-alemandas e qu’estón ua tèrra d’arcuelh entaths refugiats espanhòus. Tanpè era fin deth sègle XIX, eth radicalisme que mestreja era vita politica dera Bigòrra, despartida uei dab eths partits socialista e comunista (notadament ena banlèga de [[Tarba]]).
 
Zòna d’invasion romana, era Bigòrra qu’aque patitpatí der'oposicion entre eras monarquias francesa e anglesa. Qu’estó eth lòc deras guèrras de religion abans de conéisher era temporada de prosperitat deth sègle XVIII.
 
Après era revolucionRevolucion, era Bigòrra, federada dab l'encontrada vesia deras [[Quate Vaths]], qu’estó reconeguda com unlo [[departament]] deths [[Nauts Pirenèus]] mercés a [[Bertran BarèreBarèra]], deputat deth Terç Estat.
 
Eth [[termalisme]], er’epòca romantica ed eras aparicions dedera Santa Verge a [[Lorda]] que balhèn ath departamentpaís ua orientacion toristica. Era revolucion industriau que’s hesó dab era construccion de centraus idroelectricas mercés ath potenciau plan hòrt qu’arrepresentan eras ressorgasressorsas d’aiga. Eths [[Pirenèus Nauts Pirenèus]] que horniscón araa França òmes e industriasindústrias ath moment deras guèrras franco-alemandasfrancoalemandas e qu’estón ua tèrra d’arcuelh entaths refugiats espanhòus. Tanpè era fin deth sègle XIX, eth radicalisme que mestrejamestregè era vita politica derade Bigòrra, despartida uei dab eths partits socialista e comunista (notadamentmei que mei ena banlèga de [[Tarba]]).
 
[[categoria:Província istorica francesa]]