Mont Everest : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 58 :
==== Demografia ====
 
En causa de sei condicions [[clima]]ticas pauc favorablas a l'[[agricultura]], la region dau Mont Everest ela meteissa es pas poblada. En revènge, lei vaus pus bassas situadas a l'entorn de la [[montanha]] son restadas per lei [[Sherpas]], un pòble d'origina [[tibet]]ana arribada dins la region a la fin dau sègle XV e au començament dau sègle XVI. Mai au sud, se tròban d'endrechs poblats per lei [[Rai (pòble)|Rai]], lei [[Tamangs]] e lei [[Gurungs]]. Aquelei pòbles son egalament fòrça influenciats per la [[cultura]] [[tibet]]ana e son generalament [[bodisme|bodistas]]<ref>En lei [[Gurungs]], existís una minoritat [[indoïsmeIndoïsme|indoïsta]].</ref>.
 
== Istòria ==
Linha 70 :
Lei [[Reialme Unit|Britanics]] s'interessèron ai cimas pus autas de la region a partir de [[1808]] mai se turtèron au refús de [[Nepal]] de laissar intrar de missions estrangieras sus son territòri. Lei recèrcas foguèron donc malaisadas car necessitèron de menar d'observacions a partir d'autrei regions dins de condicions sanitàrias sovent marridas<ref name="Gillman 1993, pp. 10-13">'''[[anglés|(en)]]''' Peter Gillman, ''Everest - The Best Writing and Pictures from Seventy Years of Human Endeavour'', Little, Brown and Company, 1993, pp. 10-13.</ref>. Lei condicions [[meteorologia|meterologicas]] foguèron tanben un obstacle important. En [[1847]], enregistrèron un succès amb la mesura de l'altitud dau [[Kangchenjunga]] situat lòng de la [[frontiera]] entre [[Índia]] e [[Nepal]]. Aquela montanha foguèt considerada coma la pus auta de la [[planeta]] fins ai premierei mesuras fisablas de l'autor dau Mont Everest<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Peter Gillman, ''Everest: The Best Writing and Pictures from Seventy Years of Human Endeavour'', Little, Brown and Company, 1993, p. 208.</ref>. Pasmens, durant aquelei mesuras, [[Andrew Scott Waugh]] ([[1810]]-[[1878]]) observèt una cima que pareissiá pus auta a 230 km de [[Kangchenjunga]]. Li donèt l'identificacion « pic b » e mandèt una mission mesurar son altitud mai sensa accès dirècte au territòri nepalés, foguèt obligada de realizar mesuras luechencas que mancavan de precisions<ref>Lei mesuras foguèron realizadas per James Nicolson a mai de 170 km de la cima.</ref>. Dins aquò, lo resultat obtengut ({{formatnum:9200}} m) èra clarament superior au [[Kangchenjunga]]. Enterin, dins lo quadre d'una numerotacion de totei lei montanhas descubèrtas per lei Britanics, lo pic b venguèt lo « pic XV » dins lei cartas<ref name="Gillman 1993, pp. 10-13"/>.
 
En [[1852]], de calculs [[trigonometria|trigonometrics]] menats per lo [[matematicas|matematician]] [[Radhanath Sikdar]] ([[1813]]-[[1870]]) permetèron de demostrar que lo pic XV esèra la cima pus auta de la [[Tèrra]]. L'anóncia foguèt pas oficializada per permetre de la confiermar amb de metòdes pus precís. Ansin, en [[1854]], [[Andrew Scott Waugh|Waugh]] estudièt leis efiechs de la [[refraccion]], de la [[pression]] [[Atmosfèra terrèstra|atmosferica]] e de la [[temperatura]] sus lei mesuras. En març de [[1856]], revelèt finalament l'informacion a son adjonch de [[Calcuta]] après aver mesurat una altitud de {{formatnum:8840}} m còntra {{formatnum:8582}} m per lo [[Kangchenjunga]]<ref>'''[[anglés|(en)]]''' « Letters to the Editor », ''The American Statistician'', vol. 36, n° 1, febrier de 1982, pp. 64-67.</ref><ref>Dins aquelei documents, lo [[Kangchenjunga]] es dich « pic IX » car aqueu nombre correspondiá a l'identificacion dei cimas d'Imalaia adoptada per lei Britanics a la fin deis [[ans 1840]].</ref>.
 
=== Lei premiereis ascensions ===
 
L'idèa de realizar l'ascension de l'Everest apareguèt a la fin dau sègle XIX. Pasmens, en causa dei restriccions sus l'intrada d'estrangiers susen lei territòris [[nepal]]és e [[tibet]]an, la ''[[Royal Geographical Society]]'' obtenguèt pas d'autorizacion formala — de part de [[Tibet]] – avans [[1921]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Charlie Buffet, « À l'assaut des cimes », ''Le 1'', n° 260, 14 d'aost de 2019.</ref>. Una mission menada per lo [[coronèu]] [[Charles Howard-Bury]] ([[1881]]-[[1963]]) foguèt alora encargada de reconóisser un camin vèrs la cima. L'alpinista [[George Mallory]] ([[1886]]-[[1924]]) se destrièt durant aquela expedicion en agantant lo [[Còl Nòrd]] a {{formatnum:7020}} m. Per lo premier còp, l'Everest eu meteis èra explorat per l'òme. Pasmens, segonSegon leis observacions realizadas, una ascension èra possibla<ref name="Unsworth 2000">'''[[anglés|(en)]]''' Walt Unsworth, ''Everest - The Mountaineering History'', 3{{a}} ed., 2000, Bâton Wicks.</ref>. En [[1922]], una segonda expedicion britanica, constituïda de 13 alpinistas e de 160 sherpas, permetèt a [[John Morris]] e a [[Colin G. Crawford]] d'arribar a {{formatnum:8320}} m sensa utilizar de botelhas d'[[oxigèn]]<ref>'''[[alemand|(de)]]''' Tom Holzel e Audrey Salkeld, ''In der Todeszone. Das Geheimnis um George Mallory und die Erstbesteigung des Mount Everest'', Goldmann Wilhelm GmbH, 1999.</ref><ref name="Breashears e Salkeld 2000">'''[[alemand|(de)]]''' David Breashears e Audrey Salkeld, ''Mallorys Geheimnis. Was geschah am Mount Everest?'', Steiger, 2000.</ref>. Pasmens, una [[avalanca]] tuèt sèt sherpas, çò qu'entraïnèt la fin de l'expedicion<ref>'''[[anglés|(en)]]''' ''The Geographical Journal'', n° 2, 1922.</ref>.
 
En [[1924]], una tresena expedicion menada per [[Edward F. Norton]] ([[1884]]-[[1954]]) adoptèt de mejans d'alpinisme modèrnes (oxigèn, liechs de camp, etc.). [[Edward F. Norton|Norton]] agantèt l'altitud de {{formatnum:8570}} m en passant per lo corredor que pòrta desenant son nom<ref name="Unsworth 2000"/>. Pasmens, l'expedicion foguèt subretot marcada per la disparicion de [[George Mallory]] e d'[[Andrew Irvine]] entre lo 8 e lo 9 de junh de [[1924]]. Segon lo [[geologia|geològ]] [[Noel Odell]] ([[1890]]-[[1987]]), lei dos òmes arribèron a la cima mai moriguèron durant lo retorn. Pasmens, aquò es, a l'ora d'ara, pas confiermat<ref name="Breashears e Salkeld 2000"/>.
Linha 82 :
En [[1950]], la sarradura de [[Tibet]] après l'[[Invasion chinesa de Tibet|invasion chinesa de la region]] obliguèt leis alpinistas a se concentrar sus lo pendís [[nepal]]és de la [[montanha]]. Una premiera mission menada per [[Bill Tilman]] ([[1898]]-[[1977]]) realizèt la reconoissença dei trajèctes possibles. La premiera temptativa vertadiera aguèt luòc en [[1951]]. Comandada per [[Eric Shipton]], reüniguèt de personalitats importantas de l'alpinisme britanic e neozelandés coma [[Tom Bourdillon]] ([[1924]]-[[1956]]), [[Michael Ward (alpinista)|Michael Ward]] ([[1925]]-[[2005]]) e [[Edmund Hillary]] ([[1919]]-[[2008]]). Passèron la [[cascada de glaç de Khumbu]], obstacle major situat a {{formatnum:5484}} m, mai foguèron blocats per una gròssa [[crebassa (glaciologia)|crebassa]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Michael Ward, ''Les Mystères de l'Everest'', Les éditions du Mont-Blanc, 2013, pp. 233-236.</ref>. Avans d'abandonar, identifiquèron un passatge possible per la fàcia sud<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Michael Ward, ''Les Mystères de l'Everest'', Les éditions du Mont-Blanc, pp. 233-236.</ref>.
 
En [[1952]], una expedicion [[soïssa]] seguiguèronseguiguèt aqueu camin e poguèronpoguèt installar un camp a {{formatnum:8380}} m. Puei, [[Raymond Lambert (alpinista)|Raymond Lambert]] ([[1914]]-[[1998]]) e [[Tenzing Norgay]] arribèron a {{formatnum:8595}} m. Pasmens, de problemas [[logistica|logistics]] e [[tecnica|tecnics]] entraïnèron una revirada novèla. Un autre assai soís, en passant per [[Lhotse]], s'acabèt per la mòrt d'un sherpa<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Walt Unsworth, ''Everest: the mountaineering history'', The Mountaineers Books, 2000, p. 293.</ref>. Dins aquò, leis informacions obtengudas e lei viures laissats dins lei camps ajudèron au succès de l'expedicion britanica de [[1953]]. Dirigida per [[John Hunt (baron Hunt)|John Hunt]] ([[1910]]-[[1997]]), aquela temptativa poguèt egalament aprofichar d'aparelhs respiratòris pus eficaç concebuts per [[Tom Bourdillon]]. Ansin, un premier pareu d'alpinistas, constituït de [[Tom Bourdillon|Bourdillon]] e de [[Charles Evans (alpinista)|Charles Evans]], foguèt unicament arrestada a {{formatnum:8751}} m per un problema sus un aparelh respiratòri lo 26 de mai<ref>'''[[anglés|(en)]]''' John Hunt, ''The Ascent of Everest'', Hodder & Stoughton, 1953.</ref>. Aquò permetèt a [[Edmund Hillary]] e [[Tenzing Norgay]], lo segond pareu d'alpinistas de l'expedicion, de realizar la premiera ascension de la [[montanha]] tres jorns pus tard.
 
Après aqueu succès, l'Everest venguèt lo luòc d'autrei temptativas de recòrd. Entre lei pus notables, se pòu nòtar la premiera ascension per una [[femna]] en [[1975]] ([[Junko Tabei]]<ref>'''[[francés|(fr)]]''' Reinhold Messner (trad. Claire Boulard), ''Femmes au sommet'', Arthaud, 2011.</ref>), la premiera ascension sensa utilizacion d'aparelhs respiratòris en [[1978]] ([[Peter Habeler]] e [[Reinhold Messner]]) ò la premiera ascension [[ivèrn|ivernenca]] per l'expedicion [[Polonha|polonesa]] de [[Krzysztof Wielicki]] en [[1980]]. En [[2005]], un [[elicoptèr]] [[Aérospatiale AS350 Écureuil|Eurocopter AS350]] aterriguèt a la cima.
Linha 113 :
Lei pendas inferioras dau Mont Everest an una vegetacion de tipe [[Aups|aupenc]] caracterizada per de plantas bassas adaptadas ai [[temperatura]]s bassas e ais [[ivèrn]]s lòngs. En delà de {{formatnum:5000}} m, la vegetacion disparéis franc de ''[[Rhododendron nivale]]''. De [[liquèn]]s e de [[bolet|camparòus]] observables son presents fins a {{formatnum:5500}}-{{formatnum:6000}} m<ref>'''[[anglés|(en)]]''' Lawrence W. Swan, « The Aeolian Biome », ''BioScience'', vol. 42, 1992, n° 4, pp. 262–270.</ref>. D'[[organisme]]s microscopics pòdon subreviure dins de zònas pus autas mai son mau coneguts.
 
La [[fauna]] es compausada d'[[aucèl|aucèus]] e d'organismes pichons coma d'[[insècte]]s, d'[[aranha]]s e d'[[acari]]s. L'[[aranha]] ''[[Euophrys omnisuperstes]]'' es l'[[animalia|animau]] non microscopic qu'es estat observat a l'[[altitud]] pus auta ({{formatnum:6700}} m<ref>'''[[anglés|(en)]]''' F.R. Wanless, « Spiders of the family Salticidae from the upper slopes of Everest and Makalu », ''British Arachnological Society'', n° 3, 1975, pp. 132-136.</ref>). Viu dins lei [[crebassa (glaciologia)|crebassa]]<nowiki/>s onte manja d'acaris e de cadabres gelats d'insèctes transportats per lei [[vent]]s. Leis [[aucèl|aucèus]] rescontrats sus l'Everest son d'[[espècia (biologia)|espècias]] adaptadas a la vida dins lei regions montanhosas coma l'[[auca d'Índia]] (''[[Anser indicus]]'') e la [[gralha dau bèc jaune]] (''[[Pyrrhocorax graculus]]''). Coma leis autrei aucas, l'auca d'Índia es erbivòra. En revènge, la gralha dau bèc jaune a un regim alimentari pus diversificat<ref>Dins certanei cas, lei gralhas pòdon manjar lei cadabres d'animaus, compres aquelei d'alpinistas.</ref>.
 
En [[1976]], [[Nepal]] fondèt lo [[pargue nacionau de Sagarmatha]] per protegir {{formatnum:1188}} km² de la region de l'Everest. Aquela resèrva foguèt inscricha au [[Patrimòni Mondiau de l'Umanitat]] de l'[[UNESCO]] tre [[1979]]. [[RPC|China]] l'imitèt en [[1988]] en creant la [[resèrva naturala de Qomolangma]] que cuerb una superficia de {{formatnum:34000}} km². Gràcias a son extension, aquela resèrva permet egalament de protegir de [[mamifèr]]s coma lo [[leopard dei nèus]] (''[[Panthera uncia]]'').
 
=== Pollucion ===
Linha 121 :
[[Fichièr:Summit camp Everest.jpg|thumb|right|[[Fotografia]] dau camp dau [[Còl Sud]] en [[2013]].]]
 
En causa dei dificultats per netetjar lei zònas d'[[altitud]] auta e deis efiechs de la [[temperatura]] glaciala que limita la degradacion dei [[matèria]]s [[quimia organica|organicas]], certanei sectors de l'Everest son venguts de [[Descarga|bordilhiers]]. Lo [[Còl Sud]], onte leis expedicions abandonan equipaments e curum après son retorn de la cima, es probable l'endrech pus tocat per aqueu fenomèn. Dempuei leis [[ans 1990]], de [[lei|lèis]] son estadas adoptadas per lo [[govèrn]] [[nepal]]és per assaiar de limitar la [[pollucion]] (inventari obligatòri dau materiau, obligacion per cada alpinista de prendre 8 kg de curum durant la davalada<ref>'''[[francésFrancés|(fr)]]''' « Les alpinistes de l'Everest devront redescendre 8 kg de déchets », ''Le Monde'', 7 de març de 2014, consultat lo 8 de genier de 2023, [https://www.lemonde.fr/planete/article/2014/03/07/les-alpinistes-de-l-everest-devront-redescendre-8-kg-de-dechets_4379306_3244.html].</ref>, etc.). L'[[UNESCO]] sostèn certaneis iniciativas coma l'organizacion d'expedicions de netejatge.
 
=== Lei cadabres de l'Everest ===