Stephen Gray : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
 
Linha 3 :
Nascut a [[Canterbury]] dins una familha de tenchuriers, contunièt lo mèstier de son paire mai s'interessèt tanben ai [[sciéncia]]s. Gràcias a l'ajuda d'amics aisats, aguèt l'accès a de bibliotècas e a d'aparelhs scientifics e poguèt menar una carriera de scientific autodidacte. De mai, capitèt de fabricar d'espereu un [[telescòpi]] que li permetèt de menar d'observacions astronomicas relativament precisas. Sei trabalhs interessèron [[John Flamsteed]] ([[1646]]-[[1719]]), premier astronòm reiau, qu'èra a crear una novèla carta dau cèu. Gray e [[John Flamsteed|Flamsteed]] venguèron amics e lo premier se retrobèt indirèctament implicat dins lei garolhas opausant lo segond a [[Isaac Newton]] ([[1643]]-[[1727]]).
 
Après la victòria de [[Isaac Newton|Newton]] còntra seis adversaris, Gray conoguèt un periòde de dificultats economicas. Vengut assistent de [[John Theophilus Desaguliers]] ([[1683]]-[[1744]]), un sòci de la ''[[Royal Society]]'', obtenguèt finalament una pension gràcias a una demanda de [[John Flamsteed]] e de [[Hans Sloane]] ([[1660]]-[[1753]]). Gray s'interessèt alora ai fenomèns [[electricitat|electrics]]. En particular, estudièt la generacion de [[corrent electric|corrents electrics]]. Après d'experiéncias[[experiéncia]]s sus la [[conduccion electrica|conductivitat]] de divèrsei materiaus menadas gràcias a [[Granville Wheler]] e d'amics de [[John Flamsteed|Flamsteed]], participèt a l'emergéncia de la definicion dau concèpte de conductors e d'isolants. Après la mòrt de Newton, sason trabalh foguèt finalament reconegut per la ''[[Royal Society]]'' e Stephen Gray recebèt dos còps la [[Medalha Copley]] en [[1731]] e en [[1732]].
 
== Liames intèrnes ==