Clarineta : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
EmausBot (discussion | contribucions)
m Bot: Migrating 1 interwiki links, now provided by Wikidata on d:Q8343
Cap resum de modificació
Linha 4 :
La forma intèrna cilindrica de la clarineta la destria del [[autbòi]] e del [[saxofòn]], ambedos de forma conica, e li balha una aptitud al [[Mòde armonic#La clarineta e lo quintejament|quintejament]]. Son timbre caud dins lo registre grèu, pòt venir extrèmament brilhant veire fòrça agut.
 
De totes los [[instruments de vent]] de sa familha, la clarineta ten la pus granda [[tessitura]] amb tres [[octava (musica)|octavas]] e una [[Sexta (musica)|sexta]] minora, siá {{unitat|45|nòtas}} en tot<ref>{{Ligam web |url=httphttps://www.jean-christian-michel.com/clarinette2.html |titre=Tessiture, registre et timbre de clarinette |auteur=Jean-Christian Michel |site=La clarinette de A à Z |consulté le=9 janvier 2016}}.</ref>{{,}}. Se declina en une familha d'instruments gaireben totes [[Instrument transpositor|transpositors]], de la clarineta contrabassa fins a la [[clarineta piccolo]], cobrissent aital tota l'espandida d'una [[orquèstra]] simfonica. Levat las [[Instrument de percussion|percussions]], la clarineta es l'instrument qu'a la familha mai granda.
 
Aquel instrument servís dins la musica [[Musica classica|classica]] e [[Musica tradicionala|tradicionala]] e en [[jazz]] o en musica contemporanèa. Entre las composicions famosas per clarineta, podèm citar lo [[Concerto per clarineta de Mozart|''Concerto per clarineta'']] de Mozart.