Sègle XIV : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Linha 59 :
'''1328''' : après quauqueis annadas de tensions entraïnadas per la represa dei persecucions còntra lei còptes per lei [[Mamelocs]] d'[[Egipte]], lo poder egipcian capitèt d'organizar una coalicion larga centrada sus lo [[Sultanat d'Ifat]] per atacar [[Etiopia]]. Pasmens, la repòsta dau negus [[Amda Seyon Ièr|Amda Seyon I{{èr}}]] ([[1314]]-[[1344]]) foguèt pus rapida e sei tropas conquistèron aisament [[Ifat]] e [[Fatajar]]. Per assegurar son contraròtle sus la region, Amba Seyon remplacèt lo sultan [[Haqq-ed-Din]] per son fraire [[Sabr-ed-Din]] que reconoguèt la senhoriá etiopiana.
<br/>
'''1328''' : [[assassinat]] dau rèi [[Jayanegara]] de [[MajahahitMajapahit]] siá en causa d'una venjança de son mètge siá en causa d'un complòt de [[Gajah Mada]]. Foguèt remplaçat per sa sòrre [[Tribhuwana Wijayatunggadewi]], sostenguda per [[Gajah Mada]] que venguèt premier ministre.
<br/>
'''1329''' : en [[Anatolia]], darriera temptativa [[Empèri Bizantin|bizantina]] per reconquistar sei províncias [[asia]]ticas. Dins aquò, l'emperaire [[Andronic III Paleòleg|Andronic III]] foguèt batut per leis [[Empèri Otoman|Otomans]] a la [[batalha de Pelekanon]] e obligat de pagar un [[tribut]] per gardar lo rèsta de sei territòris orientaus (→ [[1331]]).
Linha 97 :
'''1343''' : en [[Republica de Venècia|Venècia]], creacion de la premiera comission de santat publica.
<br/>
'''1343''' : en [[Insulíndia]], conquista de Pejeng, de Dalem Bedahulu e de l'illa de [[Bali]] per lei tropas de [[MajahahitMajapahit]].
<br/>
'''1344''' : [[mòrt]] dau negus [[Amda Seyon Ièr|Amda Seyon I{{èr}}]] qu'aviá acomençat l'estructuracion de l'estat etiopian amb la redaccion dau ''[[Kabra Nagast]]'', epopèia literària depintant leis originas mitologicas de la [[dinastia salomoniana]], e amb l'adopcion d'una regla de succession clara (institucion de la Montanha dei Rèis) permetent de defugir una guèrra entre pretendents. Foguèt remplaçat per son fiu [[Newaya Krestos]].
Linha 109 :
'''v. 1350''' : mòrt dau sobeiran [[Taríacuri]], fondator dau [[Reiaume Tarasc]] vèrs [[1325]]. Sei successors contunièron sa politica de renfòrçament de l'estat e d'expansion militara en direccion dau [[lac Cuitzeo]].
<br/>
'''1350''' : en Asia dau Sud-Èst, [[mòrt]] de la rèina [[Tribhuwana Wijayatunggadewi]] de [[MajahahitMajapahit]]. Foguèt remplaçada per son fiu [[Rajasanagara]]. Lo sobeiran novèu gardèt [[Gajah Mada]] coma premier ministre e contunièt la politica de sa maire.
<br/>
'''1351-1354''' : guèrra civila novèla dins l'[[Empèri Bizantin]] entre leis emperaires [[Joan V Paleòleg]] e [[Joan VI Cantacuzèn]]. S'acabèt amb lo retirament negociat dau segond que venguèt monge. Aprofichant aqueu conflicte, leis [[Empèri Otoman|Otman]]s ocupèron la riba occidentala dei [[Dardanèls]] e passèron ansin en [[Euròpa]].
Linha 120 :
<br/>
'''1356''' : [[batalha de Peitieus (1356)|batalha de Peitieus]] entre [[França|Francés]] e [[Anglatèrra|Anglés]]. Lei Francés i foguèron tornarmai durament batuts amb la mòrt de plusors miliers de chivaliers e la captura dau rèi [[Joan II de França|Joan II]].
<br/>
'''1357''' : en [[Insulíndia]], complòt organizat per lo ministre [[Gajah Mada]] de [[Majapahit]] per afeblir lo [[reiaume de Sunda]]. Aprofichant la preséncia d'una ambaissada menada per lo rèi [[Linggabuanawisesa]], metèt en plaça una provocacion diplomatica que s'acabèt per lo chaple de la mission diplomatica. Pasmens, maugrat la pèrda de son cap, Sunda refusèt de se sometre.
 
== Cultura ==
Linha 145 ⟶ 147:
<br/>
'''1348''' : resolucion d'[[equacion]]s liadas au desplaçament de còrs aguent una velocitat uniforma per lo sabent [[Anglatèrra|anglés]] [[Richard Swineshead]]. Aquò foguèt publicat dins una tiera de tractats dichs ''Liber calculationum'' (« Libres de calcul » en [[occitan]]).
<br/>
'''1357''' : en [[França]], redescubèrta de la teoria de l'[[impetus]] per lo prèire [[França|francés]] [[Jean Buridan]] (vèrs [[1295]]/[[1300]] -[[1358]]). Basat sus l'estudi dau git d'un objècte, postulava la transmission de la fòrça dau gitaire a l'objècte per explicar la perseguida dau movement après la rompedura dau movement e avans son aplant per la resisténcia de l'èr. De mai, [[Jean Buridan|Buridan]] postulava que la quantitat d'[[impetus]] transmesa foguèsse despendenta de la [[massa]] de l'objècte. Ansin, un objècte leugier aviá una velocitat de desplaçament pus febla qu'un objècte pesuc.
 
== Decès ==
Linha 160 ⟶ 164:
* [[Felip VI de França|Felip VI]], rèi de [[França]].
* [[Gajah Mada]], ministre de [[Majapahit]].
* [[Gregòri Palamas]], [[teologia]]n [[Empèri Bizantin|bizantin]].
* [[Henri de Mondeville]], mètge [[França|francés]].
* [[Iuri III de Moscòu]], prince de [[Principat de Moscòu|Moscòu]].
Linha 165 ⟶ 170:
* [[Ivan II de Moscòu]], prince de [[Principat de Moscòu|Moscòu]].
* [[Jayanegara]], rèi de [[Majapahit]].
* [[Jean Buridan]], [[teologia]]n e sabent [[França|francés]].
* [[Joan II de França|Joan II]], rèi de [[França]].
* [[Joan V Palèoleg]], emperaire [[Empèri Bizantin|bizantin]].
Linha 170 ⟶ 176:
* [[John Arderne]], mètge [[Anglatèrra|anglés]].
* [[Karanbas]], rèi de [[Makuria]].
* [[Linggabuanawisesa]], rèi de [[reiaume de Sunda|Sunda]].
* [[Miquèu IX Paleòleg]], coemperaire [[Empèri Bizantin|bizantin]].
* [[Mondino dei Luzzi]], mètge [[Itàlia|italian]].
* [[Newaya Krestos]], negus d'[[Etiopia]].
* [[Nicèfor Gregoras]], [[teologia]]n e sabent [[Empèri Bizantin|bizantin]].
* [[Petrarca]], [[poesia|poèta]] [[Itàlia|italian]].
* [[Raden Vijaya]], rèi de [[Majapahit]].
* [[Rajasanagara]], rèi de [[MajahahitMajapahit]].
* [[Richard Swineshead]], sabent [[Anglatèrra|anglés]].
* [[Roger de Flor]], cap [[mercenari]] [[Catalonha|catalan]].
Linha 182 ⟶ 189:
* [[Simeon Ièr de Moscòu]], prince de [[Principat de Moscòu|Moscòu]].
* [[Taríacuri]], [[caconzi]] [[Reiaume Tarasc|tarasc]].
* [[Tribhuwana Wijayatunggadewi]], rèina de [[MajahahitMajapahit]].
* [[Wedem Arad]], negus d'[[Etiopia]].
</div>