Poesia : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Dhegiha (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Dhegiha (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 10 :
== Istòria ==
[[Fichièr:GilgameshTablet.jpg|thumb | 150px | La taula sul [[diluvi]] de l'[[epopèa de Guilgamesh]], escricha en [[acadian]].]]
Existisson de testimoniatges de lengatge escrich jos una forma poetica dins qualques [[ieroglif]]s [[Egipte|egipcians]] que datan de 25 sègles abans la naissença de Crist. S'agís de cants de trabalh e religioses. Lo ''[[EpopèaEpopèia de GuilgameshGilgamesh|Poèma de Guilgamesh]]'', una òbra epica dels [[sumèr|sumerians]], foguèt escrich amb de caractèrs cuneïformes sus de taulas en argila aperaquí 2000 ans abans Crist. En Grècia los cants de ''L'[[Iliada]]'' e de ''L'[[Odissèa]]'', composicions atribuïdas a [[Omèr]], son de uèch sègles abans l'èra crestiana. Las [[Veda]]s, los libres sagrats de l'[[indoïsme]], contenon tanben d'imnes e se supausa que sa darrièra version foguèt redigida al [[sègle III abC]]. Per aquestes e d'autres tèxtes ancians se suposa justificadament que los pòbles compausavan cants que eren transmesos oralment. Alguns acompanyaven las fasendas, mentre que d'autres èran per invocar divinitats o celebracions, e finalament d'autres per narrar los faches eroics de la comunitat. Los cants omerics contan d'episòdis plan anteriors a [[Omèr]] e son estructura permet de deduire que circulavan de boca en boca e qu'èran cantats amb acompanhament d'[[instruments musicals]]. Omèr mençona dins son òbra la figura de l'aède (cantaire), que narrava d'eveniments en vèrses al ritme de la [[lira]]. Lo ritme dels tèxtes aviá pas sonque la tòca de procurar plaser als [[senses]], mas a l'encòp permetiá de se remembrar los cants amb mai de facilitat.
 
La poesia lírica va tenir d'expressions destacades dins la [[Grècia]] antica. Lo primièr poèta que causiguèt son inspiracion dins la vida vidanta, dins lo periòde posterior a la vida d'Omèr, foguèt [[Esiòde]], amb son òbra ''Los trabalhs e los jorns''. La poesia de [[Safo]] , poetessa nascuda sus l'isla de [[Lesbos]], remonta a 600 abC. Foguèt l'autora d'òdas celebradores e de cançons nupcialas (epitalamis), que ne son estadas servadas qualques fragments. [[Anacreont]], nascut un sègle després, va escriure breus peces, en general dedicades a celebrar lo [[vin]] e la [[joventut]], de les que van sobreviure unes poques. [[Calli d'Efès]] e [[Arquiloc de Paros|Arquiloc]] de Paros varen crear el gènere [[elegia]]c, per cantar als difunts. Aquíloc va ser el primer a utilitzar el vers iambic (construït amb «pès» d'una sillaba corta e una autra longa). Escriguèt a mai de [[satira]]s. Al [[sègle V abC]] va assolir el seu cim la lirica corala, amb [[Pindar]]. Es tractava de cançons destinadas als vencedors dels [[Jòcs Olimpics]].