Socialisme : Diferéncia entre versions

pas cap de resumit de modificacion
Cap resum de modificació
Balisas : cambiament per telefonet Modificacion pel web mobil
Cap resum de modificació
Balisas : cambiament per telefonet Modificacion pel web mobil
Lo '''socialisme''' designa un ensems de doctrinas [[economia|economicas]] basadas sus la proprietat collectiva dei mejans de produccion. L'objectiu original del socialisme es d'obténer l'egalitat sociala, o almens una reduccion de las inegalitats e, subretot pels corrents d'inspiracion [[Marxisme|marxista]], d'establir una societat sens classas socialas. Mai largament, lo socialisme pòt èsser definit coma una tendéncia [[politica]], istoricament marcada a esquèrra, dont lo principi de basa es l'aspiracion a un mond melhor, fondat sus una organizacion sociala armoniosa e sus la lucha contra las injustícias. Segon los contèxtes, lo mot socialisme o l'adjectiu socialista pòdon qualificar una [[ideologia]], un [[partit politic]], un regim politic o una organizacion sociala.
 
Lo mot socialisme entre dins lo lengatge corrent a partir de las annadas 1820, dins lo contèxt de la [[revolucion industriala]] e de l'[[urbanizacion]] que l'acompanha: designa alara un ensems de revindicacions e d'idèas pretendent melhorar lo sòrt dels obrièrs, e mai largament de la populacion, via lo remplaçament del [[capitalisme]] per una societat supausada mai justa. L'idèa socialista, sòus de multiplas formas, s'espandís al long del sègle XIX e dona naissença dins lo mond entièr a de partits politics se ens’en reclamant jos divèrsas denominacions (''socialista'', mas egalament ''[[socialdemocrata]]'', ''trabalhista'', etc.).
 
Dins la segonda mitat del [[sègle XIX]], lo marxisme suplanta l'apròchi dich del «[[socialisme utopic]]», aital coma lo «[[socialisme libertari]]» dels [[Anarquisme|anarquistas]]: lo corrent de pensada marxista se vòl portaire d'una forma «scientifica» de socialisme, fondat sus una analisi del capitalisme, del despassament d'aqueste pel biais de la [[lucha de las classas]] e del passatge a la proprietat sociala dels mejans de produccion. Dins las darrièras annadas del sègle, una part del socialisme europèu s'orienta pasmens dins los faches cap al reformisme. A la fin de la [[Primièra Guèrra Mondiala]], la familha politica socialista coneis una scisma amb la naissença del corrent [[Comunisme|comunista]], que contunha de se reclamar de socialisme en afirmant de remenar a la tradicion [[Revolucion|revolucionària]]. Los partits socialistas coneisson dins lo mond entièr de scissions dins lo corrent de las annadas 1920; se tròban tre alara en competicion amb de partits comunistas que se reclaman del «socialisme real» (o «socialisme realament existent») aplicat per l'[[Union de las Republicas Socialistas Sovieticas]] (URSS), aquel darrièr país essent proclamat «pàtria del socialisme»
2 945

cambiaments