Economia de Luxemborg : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
actualizacion de la taula. Font: The World Factbook. +imatge |
Cap resum de modificació |
||
Linha 29 :
[[Luxemborg]], país amb una [[economia]] pichona mas establa e amb anautita [[renda per capita]], se beneficia de la siá proximitat amb [[França]], [[Belgica]] e [[Alemanha]] e aguèri totjorn un creissement economic solid, bassa [[inflacion]] e redusit [[caumatge]]<ref name=CIA/>. Lo país es fòrtament dependent de l'[[banca|activitat bancària]] e de la produccion d'[[acièr]]. Lo [[Produch interior brut|PIB]] per cápita (US$ {{formatnum:77600}} en [[2009]]) es lo 3{{exp|en}} del mond.
L'[[agricultura]] ocupa 22% de la superfícia del Grand Ducat, mas lo sector primari absorbeís solament una pichona part de la populacion activa. Los coitius principals son los granatges ([[òrdi]], [[blat]], [[cevada]], [[segal]]), las trufas e lo farratge. Al ''Gutland'' e principalament dins la val del [[riu Mosèla|Mosèla]], s'i fa la vinha e de fruches.
L'economia luxemborgesa s'es basada tradicionalament en lo [[fèrre]], l'unic recors minaire fins a la decennia dels ochanta. Cossí que cobrissiá pas totes los besonhs del país, se li caliá importar, e lo [[1981]] se quitèt d'extraire. Se li cal a l'ora d'ara abastar de mineral de [[França]] (83 %), [[Suècia]] e [[Brasil]]. Lo facilitat de dispausar del carbon de las concas del [[riu Ruhr|Ruhr]] e lo Saar i a fach possible l'establiment d'importants centres siderurgics, sector qu'ocupa un dels primièrs luòcs d'Euròpa, amb una produccion de [[acièr]] qu'en una granda part es exportat. Los centres principals son al sud del país (Rodange, [[Differdange]], Esch, Rumelange e [[Düdelange]]), e ocupan la màger part de la man d'òbra immigranta.
| |||