Lo Grolier Bel Esprit, vò Suseta e Tribòr : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Addbot (discussion | contribucions)
m Bot: Migrating 2 interwiki links, now provided by Wikidata on d:q3285878 (translate me)
Cap resum de modificació
Linha 5 :
| director =
| genre = Comédia
| país = [[MarquesatComtat de Provença]], [[Reialme de França]]
| luòcparucion = [[Avinhon]]
| editor = Bonnet
| colleccion = [[A_Tots|A Tots]]
| dataparucion = [[1790]]
| imatge = Étienne Pélabon - Lou groulié bel esprit, Bonnet, 1793.djvu
| imatge = Grolier1821.jpg
| legenda = Edicion de 18211793
| dessenhaire =
| artista_cobertura =
Linha 21 :
| seguent =
}}
'''Lo Grolier ''Bel Esprit'', vò Suseta e Tribòr''', tanben titolat '''Manicla'' (''Lou Groulié bèl-esprit'' dins son edicion [[grafia mistralena|mistralenca]] es una pèça de teatre [[provença|povençala]] en [[occitan]] escricha e interpretada a [[Tolon]] per lo maquinaire de teatre [[Estève Pelabon]] en [[1789]].
[[Imatge:Vernet Toulon 1002.jpg|thumb|left|Tolon dau temps de Manicla]]
 
'''Lo Grolier ''Bel Esprit'', vò Suseta e Tribòr''' (ò tanben '''Manicla''') es una pèça de teatre en [[occitan]] escricha e interpretada a [[Tolon]] per lo maquinaire de teatre [[Estève Pelabon]] en [[1789]]. Marquèt pregondament e definitivament la literatura provençala en particular e occitana en generau per son estatut d'òbra dramatica en lenga d'òc e per sa capitada majora. Segon [[Cristian Anatole]] e [[Robèrt Lafont]], la premiera edicion foguèt estampada a {{formatnum:12000}} exemplaris.
 
== Personatges ==
Linha 31 ⟶ 32:
 
== Sinòpsi ==
[[Imatge:Vernet Toulon 1002.jpg|thumb|left|Tolon dau temps de Manicla]]
Manicla e la defunta maire de Suseta avián adobat lo maridatge ambé Tribòrd mai ara que lo grolier es vengut sindic de sa corporacion d'estima mai de donar sa filha a Trottoir (que li ven la demandar) per amor de sa richessa. Per convencre Suseta, Manicla li fa creire que la bensai oblidada puei qu'an reçauput ges de nòva. Suseta crei que vòu en fach rescondre qu'es mòrt. Marròta la rassegura e mai acaba per aprendre lo retorn de Tribòrd. Ne'n faliá pas tant per que Suseta refuse lei avanças ridiculas e Trottoir e que comprengue lo plan de son paire. Tribòrd, tòrna just a temps per impressionar Trottoir e lo menar e renonciar e tanben a suenhar la susceptibilitat de Manicla qu'accèpta fin finala Tribòrd coma espós de Suseta.
 
Linha 75 ⟶ 77:
* Scena V
Suseta soleta se lamenta :
{| class="wikitable"
! Grafia de l'edicion de 1793)
! [[nòrma classica de l'occitan|Nòrma classica]])
! [[Grafia mistralenca]]
 
|-----
|
<poem>
Et ben qué n’en dirias d’aqu’eou viey casquaveou,
Mi voulié fa sa cour, émé soun viei museou.
Aquo s’expousavias un hommé d’aquel agé,
Foudrie, din quatre jour, li fairé dé poutagé,
Li ben cooufa lou lié, quan si voudrié coucha.
Et pui toute la nué, l’entendrias tousseilla.
Fooudrié, en l’expousan, li servi de chambriero,
Cé éro per Tribor, seriou pa la darniero :
Ero enquaro pichoun, qué perdé sei paren,
Naoutré n’aguerian souin, érian toujour ensen.
Pensas ren qu’à jouga, quan sias din lou bas agé,
Et d’abor qué sias gran, soungeas leou oou Mariagé.
May moun péro tanben, émé tou soun savouar,
Mi choousis un mari qué és la mita mouar ;
Qu’a pa may dé vigour qu’uno poulo bagnado ;
Cé voulié mi fourça, seriou ben attrapado.
Cé voou ren escouta, puleou de counsenti,
Avan de l’espousa, aimariou may mouri.
</poem>
|
<poem>
E! ben, que ne'n diriatz d’aqueud’aquèu vièlh cascavèu,<br>
Me voliá far la cort eméembé son laid musèu.<br>
Aquò s’esposaviatz un òme d’aquel atge!<br>
Faudriá dins quatre jorns li faire de potatge,<br>
Li ben caufar lo liech quand se vorriá ''cochar'',<br>
E, puei, tota la nuech l’entendre tussijartossejar.<br>
En l’esposant, faudriá li servir de ''chambrierachambrièra''...<br>
Ah! s’èra per Tribòrd sariáu pas la darrieradarrièra...<br>
Èra encara pichon quand perdèt sei parents :<br>
Nautrei n’agueriam sonh ; eriam totjorn ensems.<br>
Pensatz ren qu’a jugar quand siatz dins lo bas atge ;<br>
E d’abòrd que siatz grand sonjatz lèu au mariatge''mariage''.<br>
Mai, mon paire, tanben, eméembé tot son ''savoar''<br>savoir
Me chausís un marit que n’es la mitat mòrt,
Qu’a pas mai de vigor qu’una pola banhada.<br>
Se voliá me forçar, sariáu ben agantada.<br>
Se vòu ren escotar, puslèu de consentir,<br>
Avans de l’esposar n’aimariáu mielhs morir<br>
</poem>
|
<poem>
Eh! bèn, que n’en dirias d’aquéu vièi cascavèu,
Mi voulié fa la court emé soun laid musèu.
Acò s’espousavias un ome d’aquel iàgi!
Faudrié dins quatre jou li faire de poutàgi,
Li bèn caufa lou lié quand si vourrié coucha,
E, puei, touto la nue l’entèndre tussiha.
En l’espousant, faudrié li servi de chambriero...
Ah! s’èro pèr Tribord sariéu pas la darriero...
Ero encaro pichoun quand perdè sei parènt:
Nàutrei n’aguerian souin; erian toujour ensèn.
Pensas rèn qu’à juga quand sias dins lou bas iàgi;
E d’abord que sias grand sounjas lèu au mariàgi.
Mai, moun paire, tambèn, emé tout soun savouar
Mi chausis un marit que n’es la mita mouart,
Qu’a pas mai de vigour qu’uno poulo bagnado.
Se voulié mi fourça, sariéu bèn agantado.
Se vòu rèn escouta, pulèu de counsenti,
A vans de l’espousa n’aimariéu miés mouri
</poem>
|}
 
E! ben, que ne'n diriatz d’aqueu vièlh cascavèu,<br>
Me voliá far la cort emé son laid musèu.<br>
Aquò s’esposaviatz un òme d’aquel atge!<br>
Faudriá dins quatre jorns li faire de potatge,<br>
Li ben caufar lo liech quand se vorriá ''cochar'',<br>
E, puei, tota la nuech l’entendre tussijar.<br>
En l’esposant, faudriá li servir de ''chambriera''...<br>
Ah! s’èra per Tribòrd sariáu pas la darriera...<br>
Èra encara pichon quand perdèt sei parents :<br>
Nautrei n’agueriam sonh ; eriam totjorn ensems.<br>
Pensatz ren qu’a jugar quand siatz dins lo bas atge ;<br>
E d’abòrd que siatz grand sonjatz lèu au mariatge.<br>
Mai, mon paire, tanben, emé tot son ''savoar''<br>
Me chausís un marit que n’es la mitat mòrt,<ref>De segur, en provençau maritim, "savoar" rima ambé "mòrt"</ref><br>
Qu’a pas mai de vigor qu’una pola banhada.<br>
Se voliá me forçar, sariáu ben agantada.<br>
Se vòu ren escotar, puslèu de consentir,<br>
Avans de l’esposar n’aimariáu mielhs morir<br>
 
* Scena VI