Tawantinsuyu : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 71 :
La [[religion]] inca èra de transmission orala e la màger part dei conoissenças la regardant vènon deis [[escritura|escrichs]] dei ''[[conquistador]]s'' [[Espanha|espanhòus]]. Son foncionament precís es donc mau conegut mai leis Incas èran [[Politeïsme|politeïstas]]. Coma dins lo rèsta de l'[[America Precolombiana]], sei rites necessitavan de sacrificis umans. Per d'eveniments importants coma la mòrt de [[Huayna Capac]] en [[1527]], plusors miliers de personas, chausidas entre lei domestics, lei captaus de la cort, lei favorits e lei concubinas dau sobeiran, podián èsser executadas.
 
La basa de la religion inca èra probable l'aplicacion d'un culte dei mòrts e d'un còdi morau de tres aisses ''« Pas raubar, pas mentir, pas èsser fenhant »'' e un crèire de [[reïncarnacion]]. La [[mòrt]] i èra lo passatge vèrs un paradís ambé de prats emplits de [[flor]]s e de [[montanha]]s blancas. Lo camin vèrs aqueu mond èra fòrça malaisat per l'esperit dau mòrt que deviá seguir una lònga rota ambé l'ajuda d'un can negre capable de lo guidar. Entre lei divinitats pus importantas, se pòu citar :
* [[Viracocha]] (ò [[Pachacamac]]) qu'èra lo dieu creator de totei lei causas viventas.
* [[Apu Illapu]], dieu de la [[plueja]].