Iòssif Stàlin : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 48 :
==== Enfança ====
 
Iòssif Vissariònovich Jogachvili nasquèt a [[Gori]] lo 3 d'abriu de [[1878]] dins una familha paura. Son paire, Vissarion, èra pegòt. Òme brutau, foguèt obligat de quitar la vila per trabalhar dins una usina de [[cauçadura]]s de [[Tiflis]]. Moriguèt en [[1890]]. La maire de StàlinIòssif Jogachvili, Ekaterina, èra una sèrva anciana que trabalhava coma domestica e que capitèt de ganhar pron de sòus per pagar d'estudis a son fiu. Ansin, Stàlin poguèt anar a l'escòla [[Ortodoxia|ortodòxa]] de [[Gori]] avans d'integrar lo seminari en [[1894]]<ref>D'aqueu temps, en [[Russia]], lo seminari formava pas unicament de prèires car èra tanben l'unic mejan per lei paures d'obtenir una educacion avançada.</ref>.
 
==== Lo seminari e la descubèrta de la politica ====
 
StàlinIòssif Jogachvili estudièt au seminari de [[1894]] a [[1899]]. Aqueu periòde de sa vida es mau conegut franc de quauqueis aspècts generaus. La disciplina de l'endrech èra dura e l'agitacion politica importanta. D'efèct, a la fin dau sègle XIX, un corrent [[nacionalisme|nacionalista]] [[Georgia (Caucàs)|georgian]] s'opausava au regime tsarista e leis idèas revolucionàrias èran ben conegudas dei classas educadas. Per exemple, en [[1886]], lo cap de l'establiment èra estat tuat per un estudiant excluch.
 
Dins una tala atmosfèra, Iòssif Jogachvili descurbiguèt tant la [[politica]] que la [[religion]]. Tre [[1895]], publiquèt un poèma [[patriotisme|patriotic]] dins la revista nacionalista ''Iberya'' e comencèt de legir de tèxtes « subversius ». En particular, recebèt una punicion per aver legit ''Lei Trabalhaires de la mar'' de [[Victor Hugo]]. Puei, en [[1898]], venguèt sòci d'un grop clandestin nacionalista, dich Messame-Dassi, onte dominavan lei pensadas [[comunisme|socialistas]]. I foguèt cargat de la creacion de ceucles d'estudis entre leis obriers. Un an pus tard, seis idèas entraïnèron son exclusion dau seminari.