1453 : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 18 :
Après sa reconquista de [[Guiana]] l'[[annada]] precedenta (→ [[1452]]), [[Anglatèrra]] deguèt i faciar una còntra-ofensiva [[França|francesa]] dirigida per [[André de Lohéac]] e [[Jean Bureau]] ({{formatnum:10000}} òmes). Comandada per [[John Talbot]], l'armada anglesa ({{formatnum:9000}} òmes) assaièt d'atacar rapidament per alunchar lei Francés dei vinharedas que formavan lo còr de l'economia locala.
 
Pasmens, après una premiera escaramocha favorabla, leis Anglés se turtèron a l'[[artilhariá]] [[França|francesa]] qu'arrestèt totei leis assauts anglés a la [[batalha de Castilhon]] lo 17 de julhet. [[John Talbot]] e {{formatnum:4000}} Anglésde seis òmes i foguèron tuats còntra aperaquí un centenau de Francés. Puei, una carga de la [[cavalariá]] pesuca francesa entraïnèt la destruccion de l'armada anglesa que foguèt capturada ò dispersada.
 
Aqueu desastre militar entraïnèt l'afondrament definitiu de la [[Guiana]] Anglesa e marquèt la fin de la [[Guèrra de Cent Ans]] ([[1337]]-1453). Aqueu lòng conflicte s'acabava per una desfacha quasi totala d'[[Anglatèrra]] qu'aviá perdut tot son domeni continentau franc de [[Calais]]. Dins aquò, favorizèt l'emergéncia d'un sentiment nacionau anglés eissit dei combats còntra lei Francés e dau recentratge dau reiaume anglés sus leis [[Illas Britanicas]]. Pasmens, a tèrme cort, entraïnèt la presa dau poder de [[Richard de York]] qu'anava venir la causa de la [[Guèrra de las Doas Ròsas|Guèrra dei Doas Rosas]] ([[1455]]-[[1485]]).