Letònia : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 49 :
L'[[istòria]] de Letònia es mau coneguda avans lo començament de l'èra [[cristianisme|crestiana]]. Lo tèrme « Letònia » eu meteis apareguèt dins lo corrent dau sègle XX per designar lei regions de [[Livònia]] e de [[Curlàndia]]. Avans l'arribada dei premiers missionaris, de [[Lengas balticas|pòbles baltics]] e [[Lengas finoogricas|finoogrics]], largament mesclats e mestissats, i èran installats.
En [[1160]], de missionaris [[alemand]]s comencèron d'evangelizar lei [[Lives]] de l'embocadura de [[Daugava]] mai ne foguèron expulsats en [[1198]]. Un an pus tard, la [[Catolicisme|Glèisa Catolica]], a l'iniciativa de l'evesque de [[Livònia]] [[Albèrt de Buxhoeveden]],
Lo regime instaurat per lei [[Chivaliers Pòrta-Gleva|Pòrta-Gleva]] èra de tipe [[feudalitat|feudau]] e basat sus lo [[servatge]] dei pòbles indigèns. Lei populacions urbanas èran sovent d'origina germanica e liadas au comèrci de la [[Mar Baltica]]. En particular, [[Riga]] venguèt la premiera plaça comerciala de la [[Liga Anseatica]]. Militarament, lo sostèn dei Chivaliers Teutonics permetèt ai Pòrta-Gleva d'acabar entre [[1237]] e [[1290]] la conquista de [[Curlàndia]] e de [[Livònia]].
|