Letònia : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 49 :
L'[[istòria]] de Letònia es mau coneguda avans lo començament de l'èra [[cristianisme|crestiana]]. Lo tèrme « Letònia » eu meteis apareguèt dins lo corrent dau sègle XX per designar lei regions de [[Livònia]] e de [[Curlàndia]]. Avans l'arribada dei premiers missionaris, de [[Lengas balticas|pòbles baltics]] e [[Lengas finoogricas|finoogrics]], largament mesclats e mestissats, i èran installats.
 
En [[1160]], de missionaris [[alemand]]s comencèron d'evangelizar lei [[Lives]] de l'embocadura de [[Daugava]] mai ne foguèron expulsats en [[1198]]. Un an pus tard, la [[Catolicisme|Glèisa Catolica]], a l'iniciativa de l'evesque de [[Livònia]] [[Albèrt de Buxhoeveden]], concentrètmobilizèt de mejans per evangelizar lo país. Fondèt [[Riga]] en [[1201]] e l'[[Chivaliers Pòrta-Gleva|Òrdre dei Chivaliers Pòrta-Gleva]] en [[1202]]. Lei Pòrta-Gleva comencèron la conquista e la conversion per fòrça dei populacions eslavas ([[Lives]] au [[nòrd]], [[Letes]] a l'[[èst]], lei [[Curonian]]s au [[sud]]). Pasmens, aquela expansion foguèt limitada a l'èst per la resisténcia dei [[Russia|Rus]] e au [[sud]] dei [[Lituània|Lituanians]]. Puei, en [[1236]], l'armada dei [[Chivaliers Pòrta-Gleva]] foguèt anientada per lei Lituanians a la [[batalha de Saule]] e lei subrevivents foguèron integrats au sen de l'[[Cavaèrs Teutonics|Òrdre Teutonic]]<ref>L'Òrdre dei Pòrta-Gleva venguèt una branca autonòma de l'[[Cavaèrs Teutonics|Òrdre Teutonic]]. Gardèt un mèstre, un unifòrme e d'institucions pròpris.</ref>.
 
Lo regime instaurat per lei [[Chivaliers Pòrta-Gleva|Pòrta-Gleva]] èra de tipe [[feudalitat|feudau]] e basat sus lo [[servatge]] dei pòbles indigèns. Lei populacions urbanas èran sovent d'origina germanica e liadas au comèrci de la [[Mar Baltica]]. En particular, [[Riga]] venguèt la premiera plaça comerciala de la [[Liga Anseatica]]. Militarament, lo sostèn dei Chivaliers Teutonics permetèt ai Pòrta-Gleva d'acabar entre [[1237]] e [[1290]] la conquista de [[Curlàndia]] e de [[Livònia]].