Maomet : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
mCap resum de modificació
Linha 57 :
Lo començament de la predicacion de Maomet foguèt relativament malaisat en causa de l'ostilitat de l'aristocràcia e de la màger part de la populacion de La Mèca. De mai, una partida dei premiers musulmans foguèt victima de la repression dei familhas pus poderosa. Vèrs la fin deis annadas 610, la posicion de Maomat venguèt donc tant malaisada que deguèt s'exilar a Medina en [[622]].
 
Leis annadas entre 610 e 622 son pron mau conegudas per leis [[Istòria|istorians]]. Durant aqueu periòde, lo nombre de partisans deis ensenhaments de Maomet, que se diguèron pauc a pauc musulmans, aumentèt pauc a pauc a partir dau nuclèu de sa familha e de seis amics. Pasmens, aqueu desvolopament se turtèt ais interés de l'aristocràcia e deis autoritats de La Mèca. De mai, una partida de la populacion èra ostila a seis atacas còntra lei divinitats tradicionalas. Ansin, lei fidèus desprovesits de proteccions clanicas deguèron faciar de persecucions e certanei s'exilèron en Abissinia vèrs [[615]]. Maomet espereu, maugrat la proteccion de son oncle fins a sa mòrt en [[619]], foguèt la victima de vexacions.
 
L'annada 619 foguèt lo tornant decisiu dau periòde. D'efèct, lei mòrts quasi simultanèas d'Abu Talib e de Khadidja privèron Maomet de sei sostèns principaus. D'efèct, lo cap novèu dau clan Hashim foguèt son oncle Abu Lahab qu'èra ostil ais idèas de son nebot. Pasmens, gràcias ai ligams familiaus entre elei — Maomet èra son nebot — acceptèt de li donar una proteccion provisòria. Aquela proteccion permetèt au Profèta de demorar dins La Mèca per cercar un sostèn dins una autra vila. En 621, capitèt a la demanda deis abitants, una mediacion entre doas tribús dau relarg de Medina. Satisfachs leis abitants abandonèron lo culte politeïsta e mandèt una delagacion per l'assegurar de lor sostèn e de lor proteccion. Maomet e sei partisans quitèron pauc a pauc [[La Mèca]] per s'installar a Medina. La fin d'aquela partença, dicha l'[[Hègira]], se debanèt lo 24 de setembre de 622 e marquèt d'ara endavant lo començament dau calendièr musulman.