Chartrosa de Granada : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
Cap resum de modificació Balisas : cambiament per telefonet Modificacion pel web mobil |
Cap resum de modificació |
||
Linha 14 :
La [[sala capitulara]] qu'ei la pèça on los monges e s'amassavan tà deliberar suus ahars de la comunautat. La pòrta d'entrada, qui e's distingueish peus sons ornaments e peus sons claus de [[bronze]], qu'ei l'òbra deu hrair convers Juan Martín, atau las deu [[claustre]]. La vòuta qu'a influéncias [[gotic]]as. Los tablèus qui ara ondran las parets que son de Carducho: l'{{Cita|Aparicion de la Verge a Sant Brunon dens lo lièit de mort}}, l'{{Cita|Aparicion de la Verge a hrair [[Joan Fort]]}} e mantun martiri de monges a las mans de turcs e d'uganauds. Au costat seguent deu claustre que i a 3 capèras: l'ua qu'embarra ua [[escultura]] de {{Cita|Nosta Dauna deu Rosari}}; l'auta, ua [[taula]] e 2 [[cadièra]]s de marqueteria en mei d'un ancian petit pabalhon tà l'exposicion de l'Eucaristia a l'adoracion deus fidèus; e la tresau, un {{Cita|''Ecce Homo''}}, òbra deus hrairs García.
Lo plan de la glèisa qu'ei d'ua sola nau, divisada en 3 partidas: la purmèra, entau pòble; la dusau, entaus hrais convers; e la tresau, mei estenuda, entaus monges. Enter la deus hrairs convers e la deus monges que's tròba l'arrèrcòr dab 2 arretaules d'estil [[barròc]] churrigueresc portant 2 tablèus de Sánchez Cotán, sensibles per la loa delicadesa e peu lor misticisme: lo {{Cita|Repaus pendent la huèita en [[Egipte]]}} e lo {{Cita|[[Baptisme]] deu [[Jèsus|Crist]]}}. La pòrta de [[veire]] qu'a incrustacions de coscolhas, d'evòri, d'[[argent (metal)|argent]], d'ebèn, e de [[husta]] de ''Guaiacum sanctum''. Las parets qu'an un sarròt d'ornaments de plastre. Enter los bujaus dab [[escultura]]s, tanben de plastre, que i a grans quadres portant 6 telas arrepresentant scènas de la vita de [[Maria (maire de Jèsus)|Nosta Dauna]]. Que son devudas a Bocanegra, autor tanben de l'{{Cita|Immaculada Concepcion}} situada suber la pòrta d'entrada e de la bèra tela de {{Cita|Nosta Dauna deu Rosari}} qui's tròba suber un petit arretaule a esquèrra. Lo santuari, on e's tròba l'autar, qu'ei coronat d'ua [[copola]] [[ellipsa|elliptica]]. Que's distingueish per la riquessa de la policromia e de l'ornamentacion. Que i a 4 [[escultura]]s de plastre ({{Cita|Avesque cartusian}}, {{Cita|Sant [[Joan Batista]]}}, {{Cita|Sant Brunon}}, {{Cita|Sant Uc}}), 4 tablèus de Sánchez Cotán sus scènas de la Passion e, au center, l'{{Cita|Assompcion de Maria}}, de Bocanegra. L'autar màger qu'ei ondrat d'un baldaquin de [[husta]] dab [[miralh]]s, a l'interior deu quau e's tròba l'{{Cita|Assompcion de Maria}}, de José de Mora. Arron de l'autar màger, separat de la glèisa per ua pòrta de veire de [[Venècia]], que's tròba la capèra deu tabernacle, on [[pintrura]], [[escultura]] e [[arquitectura]] e's honen tà crear ua de las òbras mei bèras e sensiblas deu [[Barròc]] espanhòu. L'ensemble qu'estó bastit per Francisco Hurtado Izquierdo enter [[1704]] e [[1720]]. L'austeritat cartusiana que vad aquí grandor en aunor deu sacrament de l'Eucaristia. A cada [[angle]], suber hauts pedestaus, 2 colomnas d'òrdi corintian que sostienen arcs suus quaus e's quilha la [[copola]]. Dens las travadas, ondradas d'estendards sostienguts per nenès, que i a consòlas dab estatuas de {{Cita|Sant Josèp}} (José de Mora), {{Cita|Sant Joan Batista}} (Risueño), {{Cita|Sant Brunon}} (José de Mora) e {{Cita|Santa Maria Magdalena}} (Duque Cornejo), qui ei tanben l'autor de las estatuas de las Vertuts apujadas suus ''oculus'',
La sacristia, dessenhada per Hurtado Izquierdo, qu'estó realizada per diferents mèstes enter [[1727]] e [[1764]]. Que pareish, per la soa talha e per la soa estructura, ua gleiseta. Forma, [[lutz]], [[color]] e un sarròt d'ornaments [[barròc]]s que s'i honen tà dar ua sensacion de grandor, de mobilitat e d'inconsisténcia. Lo sòcle qu'ei de [[marme]] de [[Lanjarón]]. Qu'ei egaument de marme un arretaule de {{Cita|Sant Brunon}}, de Ferrer, e de l'{{Cita|Immaculada Concepcion}}, d'Alonso Cano. La [[copola]] escura que destona: qu'ei ua [[fresca]] de Tomás Ferrer. Dens un bujau a esquèrra, au ras de l'arretaule, que's tròba un imatge de {{Cita|Sant Brunon}}, òbra de José de Mora, de beror unica. La decoracion qu'ei completada per òbras deu hrair laïc Francisco Morales arrepresentant scènas de [[Jèsus Crist]] (lo {{Cita|Crist de l'Expiracion}}, l'{{Cita|Immaculada Concepcion arrecebuda peu Crist de l'Expiracion}} e l'{{Cita|Immaculada Concepcion arrecebuda peu Pair Eternau}}) e de santas cartusianas. Las pòrtas e comòdas, arrecobèrtas d'acajó, de ''[[Guaiacum sanctum]]'', d'ebèn, de coscolhas, d'evòri e d'[[argent (metal)|argent]], que son l'òbra deu hrair laïc Manuel Vázquez, qui metó 34 ans.
|