Pàmias : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Occitanialibera (discussion | contribucions)
Occitanialibera (discussion | contribucions)
Linha 184 :
 
==La Tor dels Cordelièrs==
 
Foguèt quilhada en 1512. Erá egala que la dels Cordelièrs de Tolosa, amb un campanari octogonal e dos estatges. Tanben i aviá una glèsia abans del sègle XIV mès foguet destrucha per los reformats en 1562. Maugrat que compdava amb una reconstruccion modesta non s'escapèt pas a la Revolucion. Sonque la tor ès lo testimòni que'n demora uèi d'aquest ancian edifici.
 
==L'Hotel de la Vila==
 
L'Hotel de la Vila de Pàmias tien mès de 200 ans d'istòria. Los edificis del Grand Seminari de l'Evescat passèron a èsser propietat de l'Estat en 1811. En 1822 la comuna de Pàmias retornèt a l'Evescat aquests edificis. En 1843 erán roïnoses, tant que lo ministre dels cultes donguèt l'òrdre de reconstruir-los e tanben far-los mès grans. La Catedrala tanben se'n beneficièt.
 
En 1907 e après la desseparacion de la Glèisa e l'Estat, lo Palais episcopal de l'Evescat foguèt vendut al Departament de l'Arièja.
 
En 1913 la Vila de Pàmias erá la propietaria de l'ancian seminari. En 1920 la Banca de França comprèt per una valor set còps mès nauta lo seminari, mès en 1975 la Vila de Pàmias tornèt a pagar 1,25 milions de francs per aquest edifici. Lo nau Hotel de la Vila dubriguèt las sieunas pòrtas en 1980.
 
==L'Abadiá de Cailloup==
 
L'Abadiá de Cailloup, tanben aperada Mas-Velh, ès una capella romanica construïda pendent la primièra mieitat del sègle XII. Uèi es restaurada e a sigut classada com a monument istoric en 1992.
 
== Lo Palais de Justicia==
 
Començat en 1665, lo Tribunal de Primièra Instancia foguèt reconstruït rapidament en 1777.
 
==Lo Liceu de Castella==
 
Pendent lo sègle XVIII aquest edifici erá un ancian seminari mès uèi és un liceu. Foguèt construït per Francesc de Caulet, evesque de la vila. En 1998 s'i construssís un tercèr estatge.
 
==La Tor de la Moneda==
 
Erá la tor de garda d'un talher de monedas creat en 1419 per Joan I. Aquest talher finiguèt la sieuna activitat en 1422 per òrdre de Carles VII. Pendent lo sègle XVI tornèt a trabalhar amb monedas pr'amor que lo talher de Tolosa foguèt mudat a Pàmias. En 1596 l'Hotel de las Monedas de Tolosa dubriguèt un autre còp las sieunas pòrtas.
 
== La Pòrta del Nerviau ==
 
Ès lo darrièr testimòni dels murs que desseparavan los barris de Couserans e del Mercadal. La darrièra construccion d'aquesta pòrta foguèt facha pendent lo sègle XV.
 
==Los canals==
 
==Administracion==