Swahili : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Eòle (discussion | contribucions)
Eòle (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 269 :
''Ninakwenda hospitali.'' (Zanzibar) o ''Ninakwenda hospitalini.'': Que vau tà l'espitau.
 
== PronomsDeterminants e determinantspronoms ==
 
=== Los demonstratius ===
 
Lo swahili qu'a tres categorias de demonstratius : un demonstratiu de proximitat (oc. ''aqueste''), un demonstratiu d'aluenhament (oc. ''aqueth'', ''aceth'') e un demonstratiu de referéncia, qui concerneish quauquarren o quauqu'un de dejà mentavut dens lo discors.
 
Entrams los tres que's forman dab lo prefixe subjècte de la classa concernida, sonque entà la classa 1 qui presenta la forma ''yu'' (en plaça de ''a'', prefixe subjècte de cl. 1).
 
==== Lo demonstratiu de proximitat ====
 
Lo demonstratiu de proximitat que's forma de la manièra seguenta : ''h'' + vocala + prefixe subjècte. La vocala qu'ei la medisha que la de la segonda sillaba, deu prefixe subjècte.
 
::{| class=wikitable
!classas!!demonstratius de proximitat
|-
!1, 2
| ''huyu'', ''hawa''
|-
!3, 4
| ''huu'', ''hii''
|-
!5, 6
| ''hili'', ''haya''
|-
!7, 8
| ''hiki'', ''hivi''
|-
! 9, 10
| ''hii'', ''hizi''
|-
! 11, 10
| ''huu'', ''hizi''
|-|| colspan=2| —
|}
 
==== Lo demonstratiu d'aluenhament ====
 
Lo demonstratiu d'aluenhament que's forma de la manièra seguenta : prefixe subjècte, seguit de ''-le''.
 
::{| class=wikitable
!classas!!demonstratius d'aluenhament
|-
!1, 2
| ''yule'', ''wale''
|-
!3, 4
| ''ule'', ''ile''
|-
!5, 6
| ''lile'', ''yale''
|-
!7, 8
| ''kile'', ''vile''
|-
! 9, 10
| ''ile'', ''zile''
|-
! 11, 10
| ''ule'', ''zile''
|-|| colspan=2| —
|}
 
==== Lo demonstratiu de referéncia ====
 
Los demonstratius de referéncia que's forman en remplaçant la darrèra vocala deus demonstratius de proximitat per -''o'', dab eventuaument los cambiaments fonetics necessaris:
 
::{| class=wikitable
!classas!!demonstratius de referéncia
|-
!1, 2
| ''huyo'', ''hao''
|-
!3, 4
| ''huo'', ''hiyo''
|-
!5, 6
| ''hilo'', ''hayo''
|-
!7, 8
| ''hicho'', ''hivyo''
|-
! 9, 10
| ''hiyo'', ''hizo''
|-
! 11, 10
| ''huo'', ''hizo''
|-|| colspan=2| —
|}
 
 
=== Los pronoms personaus ===
Linha 337 ⟶ 425:
A bèths còps, lo possessiu qu'ei estacat au nom devath ua forma abreviada. Ex. : ''mwanangu'', "lo men mainatge" ; ''wenzake'', "los sons companhons".
 
=== Los demonstratius ===
 
Lo swahili qu'a duas categorias de demonstratius : un demonstratiu de proximitat (oc. ''aqueste'') e un demonstratiu d'aluenhament (oc. ''aqueth'', ''aceth'').
 
Entrams los dus que's forman dab lo prefixe subjècte de la classa concernida, sonque entà la classa 1 qui presenta la forma ''yu'' (en plaça de ''a'', prefixe subjècte de cl. 1).
 
==== Lo demonstratiu de proximitat ====
 
Lo demonstratiu de proximitat que's forma de la manièra seguenta : ''h'' + vocala + prefixe subjècte. La vocala qu'ei la medisha que la de la segonda sillaba, deu prefixe subjècte.
 
::{| class=wikitable
!classas!!demonstratius de proximitat
|-
!1, 2
| ''huyu'', ''hawa''
|-
!3, 4
| ''huu'', ''hii''
|-
!5, 6
| ''hii'', ''hizi''
|-
!7, 8
| ''hiki'', ''hivi''
|-
! 9, 10
| ''hili'', ''haya''
|-
! 11, 10
| ''huu'', ''hizi''
|-|| colspan=2| —
|}
 
==== Lo demonstratiu d'aluenhament ====
 
Lo demonstratiu d'aluenhament que's forma de la manièra seguenta : prefixe subjècte, seguit de ''-le''.
 
::{| class=wikitable
!classas!!demonstratius d'aluenhament
|-
!1, 2
| ''yule'', ''wale''
|-
!3, 4
| ''ule'', ''ile''
|-
!5, 6
| ''ile'', ''zile''
|-
!7, 8
| ''kile'', ''vile''
|-
! 9, 10
| ''lile'', ''yale''
|-
! 11, 10
| ''ule'', ''zile''
|-|| colspan=2| —
|}