1918 : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Linha 13 :
 
Perseguida e fin de la [[Premiera Guèrra Mondiala]] sus divèrsei frònts :
* sus lo frònt de l'Oèst, la fin de la participacion russa au conflicte permetèt ais Alemands de mandar de renfòrç importants. A la fin de la prima, mai d'una ofensiva obliguèt lei Francés e lei Britanics de recular lòng dau frònt, especialament dins lo sector de Marne ([[Segonda batalha de Marna]], 27 de mai - 6 d'aost) e dins la region d'Amians. Pasmens, leis Aliats capitèron de tenir lo frònt fins a l'arribada dau còrs expedicionari estatsunidenc que permetèt de donar un avantatge numeric decisiu a l'Entenduda. Lo 8 d'aost es generalament considerat coma lo jorn decisiu de la desfacha alemanda car totei leis atacas acomençadas dins la jornada mau capitèron totalament. Puei, acomencèron una tiera de còntra-ofensivas aliadas qu'entraïnèron lo recul progressiu deis Alemands vèrs l'èst. Conjugat ambé lei victòrias aliadas sus leis autrei frònts, aquò obligiguètobliguèt leis Alemands de demandar un [[armistici]] que foguèt signat lo 11 de novembre marcant la fin de la guèrra.
* sus lo frònt italian, participacion dau còrs expedicionari francés a l'ofensiva generala deis Italians que capitèron d'intrar en [[Àustria]]-[[Ongria]].
* sus lo frònt balcanic, lei Francosèrbes dirigits per lo generau [[Louis Franchet d'Espèrey|Franchet d'Espèrey]] capitèron de rompre lo frònt bulgar a la [[batalha de Dobro Pole]] (14-19 de setembre). L'armada bulgara s'afondrèt alora totalament en causa d'un nombre important de desercions e [[Bulgaria]] demandèt un [[armistici]] lo 26 de setembre. Son armada, que representava una fòrça de 25-30 divisions alemandas, foguèt eliminada de la guèrra e leis Alemands poguèron mandar solament 7 divisions per la remplaçar. Aquò laissèt quasi liure lo flanc èst d'[[Àustria]]-[[Ongria]] e lo flanc oèst de l'[[Empèri Otoman]]. En consequéncia, aqueleis estats foguèron rapidament obligitsobligats de demandar a son torn un [[armistici]] — subretot qu'èran en parallèl durament desfachs per leis Italians e lei Britanics.
Lei condicions de l'[[armistici]] permetèron a [[França]] de reconquistar lei regions d'[[Alsàcia]]-[[Lorena]] perdudas en [[1871]] e d'ocupar una partida d'[[Alemanha]]. [[França]] foguèt tanben designat per acuelhir lei conferéncias de [[patz]] destinada a reglar la [[Premiera Guèrra Mondiala]]. Dins aquò, lo país èra afeblit maugrat sa victòria en causa de la destruccion de la màger part dei regions dau nòrd-èst de son territòri e d'un dèute important. Lei pèrdas umanas (1,7 milions de militars ò de civius tuats siá 4,29% de la populacion e 4,3 milions de bleçats) èran tanben un problema grèu qu'anava aver de consequéncias importantas sus la politica francesa de l'entre doas guèrras.
 
Linha 31 :
* sus lo frònt de l'Èst onte l'afondrament rus contunièt. Aquò permetèt ais Alemands, ais Austrians e ais Ongrés d'avançar vèrs l'èst e d'impausar de condicions duras au govèrn bolchevic qu'èra au poder dempuei novembre de [[1917]] ([[Tractat de Brest-Litovsk]] signat lo 3 de març). De mai, aquela victòria permetèt a l'Estat Major Alemand d'orientar una partida de sei fòrças orientalas vèrs lo frònt de l'Oèst.
* sus lo frònt de l'Oèst onte se debanèt lei batalhas decisivas de la guèrra. Après sa victòria a l'Èst, l'armada alemanda assaièt de rompre leis armadas francobritanicas. A la prima, d'ofensivas alemandas rompèron lei linhas aliadas mai mau capitèron d'anientar lei fòrças de l'Entenduda qu'èran a esperar l'arribada dau còrs expedicionari estatsunidenc. Aquela arribada aguèt luòc d'un biais progressiu e permetèt de donar ais Aliats un avantatge numeric decisiu. Dins lo corrent de l'estiu, una novèla ofensiva d'amplor d'Alemanha s'acabèt per una desfacha a la [[segonda batalha de Marne]] (15-20 de julhet). Puei, a partir dau 8 d'aost, lei còntra-ofensivas aliadas acomencèron e l'armada alemanda deguèt pauc a pauc se retirar vèrs son territòri.
* sus lo frònt balcanic, lei Francosèrbes capitèron de rompre lei linhas germanobulgaras a la [[batalha de Dobro Pole]] (14-19 de setembre). [[Bulgaria]], que sa populacion e sei soudats èran lassats per quatre annadas de guèrra, se retirèt dau conflicte (26 de setembre). Aquò entraïnèt tanben la represa de la guèrra per [[Romania]]. Sus lo frònt sud-èst, leis Alemands avián d'ara endavant pas pron de divisions per curbir la region e foguèron obligitsobligats de se retirar en direccion de son país.
* sus lo frònt italian, lei soudats alemands conoguèron una situacion similara. D'efèct, l'agitacion revolucionària austriana entraïnèt l'afondrament de l'armada austro-ongresa qu'èra en mai d'aquò minada per de pèrdas catastroficas dempuei l'acomençament de la guèrra. Lei desfachas de Piave (10-25 de junh) e de [[Batalha de Vittorio Veneto|Vittorio Veneto]] (24 d'octòbre - 3 de novembre) que s'acabèron per la pèrda de {{formatnum:280000}} òmes suplementaris precipitèron la desfacha finala. Lo 4 de novembre, [[Àustria]]-[[Ongria]] signèt un armistici e acceptèt de dissòuvre son armada — plusors unitats avián pas esperat aquel òrdre per se dispersar totalament — laissant lo flanc sud d'Alemanha sota la menaça d'una ataca aliada.
 
Linha 49 :
* sus lo frònt de l'Èst onte l'afondrament rus contunièt. Aquò permetèt ais Alemands, ais Austrians e ais Ongrés d'avançar vèrs l'èst e d'impausar de condicions duras au govèrn bolchevic qu'èra au poder dempuei novembre de [[1917]] ([[Tractat de Brest-Litovsk]] signat lo 3 de març). De mai, aquela victòria permetèt a l'Estat Major Alemand d'orientar una partida de sei fòrças orientalas vèrs lo frònt de l'Oèst. Pasmens, l'arribada dau còrs expedicionari estatsunidenc donèt un avantatge numeric ais Aliats e permetèt ai Francés e ai Britanics de mandar de tropas suplementàrias sus leis autrei frònts.
* sus lo frònt italian, l'armada austro-ongresa conoguèt una annada catastrofica ambé lei desfachas de Piave (10-25 de junh) e de [[Batalha de Vittorio Veneto|Vittorio Veneto]] (24 d'octòbre - 3 de novembre) que s'acabèron per la pèrda de {{formatnum:280000}} òmes. Aquò precipitèt l'afondrament dau regime imperiau e de l'Empèri d'[[Àustria]]-[[Ongria]]. [[Checoslovaquia]] declarèt son independéncia lo 28 d'octòbre, [[Croàcia]] lo 29 e [[Ongria]] lo 31. En novembre, lei regions polonesas se revoutèron.
Après l'afondrament austrian sus lo frònt italian, lo govèrn austrian signèt l'[[armistici de Villa Giusti]] (4 de novembre) que marquèt la fin de la guèrra per l'Empèri. Foguèt obligitobligat de dissòuvre son armada — una partida deis unitats non austrianas avián ja començat de se dispersar ò d'obeïr ai sieunas autoritats nacionalas — e lo 12 de novembre, l'emperaire [[Carles Ièr d'Àustria|Carles]] ([[1916]]-1918) abandonèt lo poder. Aquò marquèt la disparicion d'[[Àustria]]-[[Ongria]].
 
==== [[Belgica]] ====
Linha 95 :
Formacion dau Reiaume d'Iogoslavia dins lo corrent de la fin de l'annada après la reünion d'un Conseu nacionau deis Eslovèns, dei Croats e dei Sèrbes a [[Zagrèb]] (6 d'octòbre). L'afondrament d'[[Àustria]]-[[Ongria]] a la fin d'octòbre accelerèt lo procès. Lo 29 d'octòbre, lo Sabor, parlament tradicionau de [[Croàcia]] que teniá un estatut d'autonòmia larga dins l'Empèri Habsborg, declarèt son independéncia e la creacion d'un Estat deis Eslovèns, dei Croats e dei Sèrbes. Un Comitat Iogoslau foguèt format per lo representar a l'estrangier.
 
L'estat novèu deguèt faciar doas dificultats importantas dins lo corrent de novembre. Premier, leis Italians èran a avançar per annexar lo maximom de territòris après la desfacha de l'armada imperiala e sa dissolucion. Puei, de desacòrdis importants apareguèron au sen deis Eslaus dau sud partisans d'un estat centralisator format a l'entorn de [[Serbia]] e aquelei qu'èran en favor de la creacion d'una federacion. Lo reglament se faguèt sota la pression militara italiana. D'efèct, [[Belgrad]] menacèt de laissar [[Croàcia]] en fòra d'Iogoslavia e de pas sostenir son vesin còntra leis ambicions d'[[Itàlia]]. Òr, [[Zagrèb]] aviá pas lei mejans militars de s'opausar a l'armada italiana e [[Croàcia]] foguèt donc obligidaobligada d'abandonar sei projèctes independentistas e d'intrar au sen de l'estat iogoslau en formacion. Un compromes decidèt de fisar la definicion de la fòrma de l'estat a una assemblada cargada de redigir la [[constitucion]] dau Reiaume que foguèt oficialament lo 1{{èr}} de decembre. Lo rèi sèrbe Pèire I{{èr}} ne'n venguèt lo sobeiran.
 
A sa formacion, [[Iogoslavia]] èra compausada de la [[Serbia]] de [[1914]], de [[Croàcia]], d'[[Eslovènia]], de [[Montenegro]] que sa populacion sostenguèt l'integracion dau principat dins l'estat novèu còntra la volontat de son rèi, de [[Voivodina]] e de [[Bòsnia e Ercegovina]]. De tensions frontalieras apareguèron rapidament ambé sei vesins e acomencèron de preocupar la diplomacia dau país.