Turquia : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 84 :
 
=== La restauracion e l'apogèu de l'Empèri Otoman ===
 
==== La restauracion de la poissança otomana e la conquista de Constantinòple ====
 
[[File:Empèri Otoman - Expansion territòriala de 1307 a 1683.png|thumb|Expansion territòriala de l'Empèri Otoman de 1307 a 1683.]]
Linha 92 ⟶ 94:
 
Son successor [[Bazajet II]] ([[1481]]-[[1512]]) deguèt faciar divèrsei dificultats entraïnadas per l'expansion rapida dau rèine precedent. En [[Euròpa]], capitèt d'obligir [[Ongria]] e [[Polonha]]-[[Lituània]] de reconóisser la senhoriá otomana sus [[Valaquia]] e [[Moldàvia]]. Pasmens, la menaça principala dau periòde apareguèt lòng de la [[frontiera]] orientala de l'[[Empèri Otoman|Empèri]] après la reünificacion de [[Iran|Pèrsia]] per la [[Empèri Safavida|dinastia safavida]] qu'adoptèt lo [[chiisme]] duodeciman coma mejan d'unificacion dei pòbles diferents dau plan [[iran]]ian. Unei populacions turcomanas d'[[Anatolia]], totjorn ostilas ais Otomans, se ralièron ai [[Empèri Safavida|Safavidas]] e certanei se convertiguèron tanben au [[chiisme]] (duodeciman ò [[alevisme|alevi]]). La question politica dau contraròtle dei Turcomans d'[[Anatolia]] se doblèt donc d'una question [[religion|religiosa]]. En [[1511]], aquò entraïnèt una revòuta majora d'[[Anatolia]] còntra leis Otomans. Lo fiu de [[Bazajet II]], [[Selim Ièr|Selim I{{èr}}]] ([[1512]]-[[1520]]) capitèt alora de raliar lei faccions bellicistas, especialament lei [[Janissari]]s, de la Cort per organizar un [[còp d'estat]] e remplaçar son paire coma [[sultan]] après una guèrra civila còntra sei fraires ([[1509]]-[[1512]]).
 
==== L'apogèu de l'Empèri Otoman ====
 
Dins lo corrent de son rèine, [[Selim Ièr|Selim I{{èr}}]] capitèt de menar unei campanhas brutalas còntra aquelei menaças. Ansin, unei revòutas turcomanas foguèt reprimidas d'un biais [[sang|saunós]] en [[Anatolia]], especialament en [[1519]]. Còntra lei [[Empèri Safavida|Safavidas]], ataquèt [[Iran|Pèrsia]] e ganhèt la [[batalha de Chaldiran]] ([[1514]]). Aquò permetèt d'obligir leis [[Iranian]]s a la prudéncia. Pasmens, leis Otomans poguèron pas lei sometre definitivament en causa dei dificultats logisticas per perseguir son advèrsari dins lei [[montanha]]s de la region e de combats regulars entre lei dos empèris se debanèron fins au sègle XVII. Puei, còntra lei [[Mamelocs]] d'[[Egipte]] que s'èran aliats ais Iranians, Selim ganhèt la [[batalha de Marj Dabiq]] ([[1516]]) onte la màger part dei fòrças egipcianas foguèron exterminadas gràcias a la superioritat tecnologica otomana. En [[1517]], [[Egipte]] e [[Siria]] foguèron annexadas e lo darrier [[Califat abbassida|califa abbassida]] capturat. A sa mòrt, lo califat passèt a la dinastia otomana qu'establiguèt ansin sa primautat sus lo mond otoman. En mai d'aquò, lo sultan otoman venguèt lo protector oficiau dei luòcs sants d'[[Arabia]].