Catalonha (comunautat autonòma) : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
GemmaM (discussion | contribucions)
GemmaM (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Linha 46 :
Dins un sens restrench e administratiu, '''Catalonha''' o oficialament la '''Comunitat Autonòma de Catalonha''' (en [[catalan]] ''Catalunya, la Comunitat autònoma de Catalunya'') es una region e una comunitat autonòma d'[[Espanha]]. Es una partida dels [[Païses Catalans]] (exceptat [[Aran]] qu'es en [[Occitània]]).
 
Tanben Catalonha se nomma non oficialament '''lo Principat''' o lo '''Principat de Catalonha''' (en [[catalan]] ''el Principat, el Principat de Catalunya''). Sa capitala es [[Barcelona]]. Lo gentilici es '''catalan -a''' (o '''principatin -a''').
 
Sa capitala es [[Barcelona]].
 
Lo gentilici es '''catalan -a''' (o '''principatin -a''').
 
Se compausa:
* de municipis, [[comarca]]s, e [[vigariás]].
* de las [[província]]s de [[província de Girona|Girona]], [[província de Barcelona|Barcelona]], [[província de Lhèida|Lhèida]] e [[província de Tarragona|Tarragona]]
 
Linha 109 ⟶ 105:
 
===La Val d'Aran===
La [[Val d'Aran]] gausís d'un regim especial en Catalonha. L'Estatut d'Autonomia reconeis aquela entitat territoriala amb personalitat juridica pròpria e plena d'autonomia amb organizacion institucionala e administrativa especifica. L'institucion de govèrn de la Val d'Aran es lo [[Conselh Generau]], format pel sindic, lo Plen de Conselhèrs Generaus e la comission d'Auditors de Compdes. Lo Sindic es la representacion mai nauta de la Generalitat en Aran. La lenga pròpria e oficial d'Aran es l'occitan, que en Aran s'apela [[aranés]], i que es tanben oficiala en tot lo territòri de la Comunautat Autonoma de Catalonha.
 
===Los simbols nacionals===
Linha 148 ⟶ 144:
Las [[comarcas de Catalunya|comarcas]] son d'entitats compausadas per de municipis e administran los servicis locals dins sas competéncias. La division comarcala actuala a sa origina en un decret de la Generalitat de Catalonha de [[1936]], que foguèt suprimit en [[1939]] pel [[franquisme]]. En [[1987]] la Generalitat tornèt a aplicar aquela division territoriala e en [[1988]] s'i ajustèron tres comarcas nòvas. A l'ora d'ara n'i a 41.
 
{{Comarques de Catalunya}}
===L'Aran===
 
La comarca de [[l'Aran]] disposa d'un règim jurídic especial amb autonomia per ordenar i gestionar els afers públics del seu territori. La seva institució de govern és el ''[[Consell General d'Aran|Conselh Generau]]'', format pel ''Síndic'', el ''Plen des Conselhèrs e Conselhères Generaus'' i la ''Comission d'Auditors de Comdes''. El síndic hi és la més alta representació i l'ordinària de la Generalitat a l'Aran. La llengua pròpia de l'Aran és l'[[aranès]] o occità, la qual també és oficial a Catalunya.
==Economia==
:''Article principal: [[Economia de Catalunya]]''
 
{{Economia|pib=€ 170.450 milions
|pibc=€ 24.858 (2005)
|creix=3,3% (2005)
|infla=4,1% (2005)
|rnb=n/a
|atur=6,6% (2006)
|exp=€ 42.087 milions
|imp=€ 67.748 milions
|font=[http://www.cidem.com/catalonia/en/about/facts/index.jsp]}}
[[Image:Spain.Catalonia.Barcelona.Vista.Torre.Agbar.jpg|thumb|Vila de Barcelona]]
Catalonha es un país de tradicion industriala dempuèi lo [[sègle XIX]]. A l'ora d'ara, la [[industria]], lo [[torisme]] e los servicis son los sectors economics principals de Catalonha. La creissença economica mejana annadièra del periode [[1995]]-[[2004]] foguèt inferior a la mejana espanhòla. Pasmens, en [[2005]] cresquèt un 3,3%, lo meteis percentage que la mejana espanòla e per dessús de la mejana europenca. Catalonha se tròba en la quatrena posicion de la classificacion de comunautats segon lor [[Produch Interior Brut]] ''per càpita'' e apòrta 18,8% del PIB total d'[[Espanha]], 25,5% del sector industrial del PIB e 17,5% del sector dels servicis[http://www.cidem.com/catalonia/en/about/facts/index.jsp]. Lo caumatge, en [[2005]] èra del 6,6%.
 
 
==Veire tanben==