Crosada dels albigeses : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 313 :
Après la presa de Carcassona e la captura de [[Ramon Rogièr Trencavel]], se debanèt un eveniment que va prefondament cambiar la significacion e leis objectius de la Crosada : la confiscacion dei territòris Trencavel au profiech de Simon de Montfòrt. Aquel acte èra autorizat per lo drech canonic mai non per lo drech feodau. Va donc crear una situacion juridica complèxa que va venir la fònt de mai d'una revendicacion senhoriala e aumentar l'intensitat e la zona dei combats.
 
D'efèct, segon l'apèu papau a la Crosada, lei bens deis eretics e dei protectors d'eretics devián èsser confiscats e donats ai conquistaires crosats. Pasmens, dins lo drech feodau, aqueu drech èra solament entre lei mans dau senhor superior d'un [[fèu]]. Dins la situacion presenta, èran lei rèis d'Aragon o de França segon la zona considerada. Nomar un senhor novèu de la part dau legat papau podiá donc entraïnar una reaccion ostila d'aquelei darriers. De mai, dins lo cas que lei senhors vassaus legitims de Trencavel refusèsson de reconoisser lo senhor novèu coma senhor legitim, venián automaticament de rebèls segon lo drech feodau. Faliá tanben considerar que lo senhor novèu seriá tanben en carga de la lucha còntra lo catarisme. Òr, lei ligams dei familhas noblesnoblas ambé l'eresia èran tanben una dificultat suplementària e un factor de conflicte. D'efèct, certanei senhors occitans èran capables d'acceptar un senhor novèu mai pas d'atacar de membres de lor familha, memeque s'èranfoguèsson fidèus de l'eresia o non. Acceptar la senhoriá dei regions confiscadas èran donc acceptar de venir lo cap d'una region fòrça ostila e de faciar l'ostilitat dei rèis francés e aragonés.
 
Lei senhors francés principaus (Borgonha, Nivèrns... etc) refusèron donc de venir lo senhor dei possessions Trencavel. Lo cas de la vescomtat de Carcassona èra un problema fòrça malaisat car la senhoriá èra sota la sobeiranetat teorica dau [[reiaume d'Aragon]] e la nominacion d'un senhor vassau dau rèi de França èra automaticament una fònt de conflicte ambé Pèire II. Lo senhor qu'acceptèt l'ofèrta dau legat [[Arnaud Amalric]] foguèt donc un baron de la region parisenca dich [[Simon IV de Montfòrt]] qu'èra un senhor pichon, un cap militar experimentat e qu'aviá ren de pèrdre dins l'aventura. Obtenguèt lo sostèn financièr de la Glèisa per contuniar la Crosada car, sensa sospresas, lei vassaus Trencavel refusèron de lo reconoisser. Ansin, la Crosada venguèt un conflicte feodau. Cada senhor luchant per aumentar la talha de sei domenis o, au mens, lei protegir, lei consideracions religiosas venguèron annèxas o pretèxtes de guèrra.
 
==== La Guèrra dei Castèus e la generalizacion de la guèrra au Comtat de Tolosa ====