Chartrosa de Granada : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Cornelhac11 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Cornelhac11 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 29 :
Lo plan deu temple qu'ei d'ua sola nau, divisada en 3 partidas: la purmèra, entau pòble; la dusau, entaus hrais laïcs; e la tresau, mei estenuda, entaus monges. Enter la deus hrairs laïcs e la deus monges que's tròba l'arrèrcòr dab 2 arretaules d'estil [[barròc]] churrigueresc portant 2 tablèus de Sánchez Cotán, sensibles per la loa delicadesa e peu lor misticisme: lo {{Cita|Repaus pendent la huèita en [[Egipte]]}} e lo {{Cita|[[Baptisme]] deu [[Jèsus|Crist]]}}. La pòrta de [[veire]] qu'a incrustacions de coscolhas, d'evòri, d'[[argent (metal)|argent]], d'ebèn, e de [[husta]] de ''Guaiacum sanctum''. Las parets qu'an un sarròt d'ornaments de plastre. Enter los bujaus dab [[escultura]]s, tanben de plastre, que i a grans quadres portant 6 telas arrepresentant scènas de la vita de [[Maria (maire de Jèsus)|Nosta Dauna]]. Que son devudas a Bocanegra, autor tanben de l'{{Cita|Immaculada Concepcion}} situada suber la pòrta d'entrada e de la bèra tela de {{Cita|Nosta Dauna deu Rosari}} qui's tròba suber un petit arretaule a esquèrra.
 
Lo presbitèri, valent a díser lo lòc reservat au clergat, qu'ei coronat d'ua [[copola]] [[ellipsa|elliptica]]. Que's distingueish per la riquessa de la policromia e de l'ornamentacion. Que i a 4 [[escultura]]s de plastre ({{Cita|Avesque chartróscartusian}}, {{Cita|Sant [[Joan Batista]]}}, {{Cita|Sant Brunon}}, {{Cita|Sant Uc}}), 4 tablèus de Sánchez Cotán sus scènas de la Passion e, au center, l'{{Cita|Assompcion de Maria}}, de Bocanegra.
 
L'autar màger qu'ei ondrat d'un baldaquin de [[husta]] dab [[miralh]]s, a l'interior deu quau e's tròba l'{{Cita|Assompcion de Maria}}, de José de Mora.