Sistèma Solar : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 60 :
[[Mart (planeta)|Mart]] a un diamètre mejan de quasi {{formatnum:6800}} quilomètres, una massa egala a 10,7% massa terrèstra e orbita a una distància mejana de 220 milions de quilomètres dau [[Soleu]]. Tèn dos satellits pichons que son probablament d'asteroïdes capturats per gravitat<ref>Scott S. Sheppard, David Jewitt, and Jan Kleyna (2004). "A Survey for Outer Satellites of Mars: Limits to Completeness". The Astronomical Journal. [http://www2.ess.ucla.edu/~jewitt/papers/2004/SJK2004.pdf]</ref>. Son atmosfèra es relativament tèuna e facha principalament de [[dioxid de carbòni]]. Sa superficia es desertica amb una temperatura variant entre {{unitat|-100|°C}} e {{unitat|20|°C}}. Certanei relèus son fòrça auts coma lo Mons Olympus qu'es lo [[volcan]] pus grand dau Sistèma Solar. Ansin, la planeta aviá una activitat geologica probablament fins a una èra recenta<ref>David Noever (2004). "Modern Martian Marvels: Volcanoes?". NASA Astrobiology Magazine. [http://www.astrobio.net/news/modules.php?op=modload&name=News&file=article&sid=1360&mode=thread&order=0&thold=0]</ref>.
 
==== La CenturaCencha d'asteroïdes ====
 
[[Fichièr:WholeEros.jpg|thumb|Asteroïde [[(433) Eros]] vist per la sonda [[NEAR-Shoemaker]] en [[2000]].]]
 
''De veire : [[AsteroïdeCencha d'asteroïdes]]''
 
Leis asteroïdes son d'objèctes pichons fachs de rocas e de [[mineral]]s metallics. Lor concentracion principala se situa entre leis orbitas de [[Mart (planeta)|Mart]] e [[Jupitèr (planeta)|Jupitèr]] entre 2,3 e 3,3 UA dau [[Soleu]]. Son probablament lei rèstas d'una planeta de qué la formacion foguèt empachada per la gravitat importanta de [[Jupitèr (planeta)|Jupitèr]]<ref>Petit, J.-M.; Morbidelli, A.; Chambers, J. (2001). ''"The Primordial Excitation and Clearing of the Asteroid Belt"''. Icarus 153: 338–347. doi:10.1006/icar.2001.6702</ref>. La talha deis asteroïdes es generalament fòrça pichona e lor forma irregulara. Ansin, la Centura principala d'asteroïdes assosta de milions d'asteroïdes. Dins aquò, certaneis an un diamètre pus important, entre 250 e {{formatnum:1000}} quilomètres, e una forma quasi esferica.