Georgia (Caucàs) : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
mCap resum de modificació |
mCap resum de modificació |
||
Linha 96 :
L’unitat de la region èra febla e si formèt rapidament unei reiaumes independents. Dins la mitat occidentala dau territòri georgian actuau, apareguèt lo [[reiaume de Còlchida]] tre lo sègle VI a partir dei vestigis d’un estat locau (format probablement au milleni II avC) annexat per lei [[Medes]]. Conoguèt una influéncia [[Grècia antica|grèga]] fòrça importanta. Dins la mitat orientala, si formèt pauc a pauc lo [[reiaume d’Ibèria]] a partir de 300 avC. Vassalizèt lo reiaume de Còlchida e d’autrei reiaumes vesins gràcias a una tièra de campanhas militaras victoriosas durant lo rèine de [[Parnabaz Ier d’Ibèria|Parnabaz I{{èr}}]] .
A sa mòrt, [[Reiaume d'Ibèria|Ibèria]] èra un reiaume poderós de la region. Pasmens, sei successors abandèron pauc a pauc lei conquistas dau sud per
La fondacion de l’[[Empèri Sassanida]] en 224 entraïnèt un cambiament politic important per [[Reiaume d'Ibèria|Ibèria]] que venguèt un enjòc de la rivalitat entre [[Roma]] e [[Ctesifont]]. Passèt sota l’influéncia [[Empèri Sassanida|sassanida]] fins a 298. Puei, la conversion dau país au [[Cristianisme|crestianisme]] vèrs 317 dau rèi [[Mirian III d’Ibèria|Mirian III]] renforcèt lo liame ambé lei [[Empèri Bizantin|Bizantins]] fins a 363 que [[Constantinòple]] reconoguèt l’influéncia [[Empèri Sassanida|sassanida]] sus la mitat orientala de la Georgia actuala. Fins a l’abolicion de la [[monarquia]] en 580 per lei Sassanidas, [[Reiaume d'Ibèria|Ibèria]] alternèt de periòdes d’independéncia e de vassalitat. Lei [[Empèri Bizantin|Bizantins]] foguèron pas capables de lo reconquistar totalament mai ocupèron pauc a pauc la província anciana de [[Còlchida]]. Dins lo corrent d’aqueu periòde, la vila de [[Tbilissi|Tiflis]] foguèt fondada e la Glèisa georgiana estendèt son influéncia au sen de la populacion maugrat lo sostèn pèrsa a la [[religion]] [[Zoroastrisme|zoroastriana]].
Linha 110 :
Pasmens, au sègle seguent, lo reiaume de Georgia foguèt conquistat e pilhat per lei [[Empèri Mongòl|Mongòls]]. Georgia perdèt unei territòris e deguèt acceptar la dominacion mongòla a partir de 1238. Venguèt una region periferica de l’[[Ilkhanat]] e, au sègle XIV, poguèt aprofichar lo declin rapide dau poder mongòl per restaurar son independéncia durant lo rèine de [[Jòrge V de Georgia|Jòrge V]] (1314-1346).
Dins aquò, sei successors conoguèron de dificultats importantas, en particular la Pèsta Negra en 1347-1348. Puei, a partir de 1387, lo reiaume foguèt atacat per leis armadas de Tamburlan puei per aquelei dei Turcomans dau Moton Negre. Refusant de
A partir d’aqueu periòde, una tièra de problemas de succession entraïnèt la division dau reiaume que perdèt son unitat dins leis annadas 1460. Foguèt remplaçat per 3 reiaumes e 8 principats totalement enceucladas per d’estats musulmans après la disparicion dei darriers estats bizantins d’Anatolia entre 1453 e 1461.
Linha 118 :
La feblessa e la division deis estats eissits de la scission dau reiaume de Georgia foguèron rapidament aprofichadas per leis Empèris [[Empèri Otoman|Otoman]] e [[Empèri Safavida|Safavida]] qu’èran lei doas poissanças majoras de la region. Maugrat una resisténcia feròça, lei caps georgians deguèron reconóisser la senhoriá otomana ò safavida e lo partiment de Georgia (e pus generalament de [[Caucàs]]), venguèt un enjòc de la rivalitat entre lei dos empèris.
Un premier partiment foguèt conclut en 1555 ([[tractat d’Amasya]]) laissant la mitat occidentala de Georgia sota la dominacion otomana e la mitat orientala sota la dominacion safavida. Pasmens, a partir de 1578, una [[guèrra]] novèla
Au començament dau sègle XVIII, la revòuta [[Afganistan|afgana]] entraïnèt l’afondrament de la dinastia safavida. Leis [[Empèri Otoman|Otomans]] aprofichèron lei guèrras civilas intèrnas de [[Iran|Pèrsia]] per atacar unei regions frontalieras, compres la Georgia safavida en 1723. Pasmens, [[Nadir Chah]], qu’unifiquèt tornarmai Pèrsia fins a son assassinat en 1747, capitèt de lei repossar dins leis annadas 1730 ambé l’ajuda dei Georgians. Dins aquò, la region foguèt destrucha per la guèrra. Per assaiar de reglar lo problema de l’agitacion regulara dei populacions georgianas, Nadir Chah ne restaurèt la [[monarquia]] e la fisèt a un [[Dinastia Bagratida|Bagratida]] que venguèt [[Heraclius II de Georgia|Heraclius II]].
Linha 124 :
=== La Georgia russa e l’emergéncia dau nacionalisme georgian ===
En causa dei dificultats intèrnas de [[Iran|Pèrsia]] dins lo corrent dau sègle XVIII, l’autonòmia de Heraclius II aumentèt e lo rèi georgian poguèt desvolopar una politica estrangiera diferenta de Pèrsia. En particular,
[[Agha Mohammad Chah]], fondator de la [[dinastia Qajara]] e cap novèu de [[Iran|Pèrsia]] après sa victòria de 1796 còntra sei rivaus, decidèt de tornar contraròtlar Georgia. Ordonèt l’abandon de l’aliança russa e la reconaissança de son autoritat. Pasmens, en causa de sei metòdes fòrça violents dins lo corrent dei [[guèrra civila|guèrras civilas]] pèrsas, aquela decision entraïnèt au contrari un renovelament de la demanda de proteccion de Heraclius II au govèrn rus, renfòrçada per la destruccion de Tiflis en 1795.
Linha 136 :
Durant la [[Primièra Guèrra Mondiala|Premiera Guèrra Mondiala]], Georgia demorèt alunchada dau prat batalhier de [[Caucàs]] entre l’[[Russia|Empèri Rus]] e l’[[Empèri Otoman]] mai la majoritat politica dei Menchevics dins la region l’i causèt una agitacion revolucionària importanta. Tre març de 1917 e lo començament de la [[Revolucion Russa]], un Comitat Especiau per Transcaucàsia foguèt format a [[Tbilissi|Tiflis]]. Gropèt lei revolucionaris de [[Caucàs]] e venguèt rapidament autonòm en causa dei luchas intèrnas per lo contraròtle de l’autoritat centrala de [[Russia]]. En novembre, refusèt d’acceptar la presa dau poder centrau per lei Bolchevics e acampèt la sieuna assemblada constituenta en febrier a Tiflis.
Una tièra de negociacions comencèt entre lei poissanças centralas e d’un caire, lo govèrn [[URSS|sovietic]], e d’autre caire, l’assemblada constituenta de Transcaucàsia. Lo [[tractat de Brèst-Litovsk]] (3 de març de 1918) signat per lei Bolcheviks acceptèt la pèrda de Batom, Ardahan e Kars au profiech de l’[[Empèri Otoman]]. En [[Transcaucàsia]], lei deputats
Après la desfacha alemanda en novembre de 1918, de tropas [[Reialme Unit|britanicas]] arribèron dins la region. Sostenguèron lei revendicacions territòrialas georgianas còntra l’[[Empèri Otoman]]. Lo país obtenguèron lei vilas de Batom, Ardahan e Akhatsikhe. Pasmens, un conflicte
Lei fòrças britanicas quitèron Tiflis en setembre de 1919. Dins lo corrent de la guèrra civila, Georgia foguèt dirigida per un govèrn menchevic estable que capitèt de redreiçar l’economia dau país. Dins aquò, la revirada de l’[[Guèrra Civila Russa|ofensiva de l’armada blanca de Denikine]] a la fin de 1919 permetèt ai Bolchevics d’intrar dins la region de Caucàs e de conquistar Bako en abriu de 1920. Maugrat la reconoissança de l’independéncia de Georgia per leis Aliats, lo país poguèt pas resistir a la pression militara simultanèa dei [[Turquia|Turcs]] e dei Bolchevics. Començada lo 16 de genier, l’ataca còntra Georgia s’acabèt per una victòria rapida.
Linha 146 :
Après la desfacha en fàcia de l’invasion turcobolchevica, Georgia foguèt partejada entre lei venceires lo 13 d’octòbre de 1921. Kars tornèt venir turca e un estatut autonòm foguèt previst (au sen de l’[[URSS]] en formacion) per la region [[islam|musulmana]] de Batom. La partida sovietica formèt una republica de l’[[URSS|Union Sovietica]]. La presa de contraròtle sovietica foguèt per [[Grigol Orjonikidze]]. En 1924, reprimèt una insureccion, dicha Insureccion d’Aost, e formèt l’aparelh sovietica dins la region. En 1931, foguèt remplaçat per [[Lavrenti Beria]] que dirigiguèt uneis operacions de repression dins lo país, especialament còntra leis elèits georgianas, dins l’encastre de la politica generala de [[Stalin]].
Après la fin de l’èra estaliniana, una revòuta
Dins aquò, la politica de Shevardnadze poguèt pas evitar l’emergéncia novèla dau [[nacionalisme]] dau pòble georgian e dei minoritats etnicas de la republica. Après sa partença, leis autoritats perdèron pauc a pauc lo contraròtle de la situacion e unei manifestacions nacionalistas (subretot georgianas e abcazas)
=== L’independéncia e la Republica de Georgia ===
Linha 158 :
En mai de 1991, [[Zviad Gamsakhourdia]] foguèt elegit president de la republica. Establiguèt rapidament un regime fòrça autoritari que causèt una [[guèrra civila]] entre sei partisans e seis adversaris a la fin de l’annada. Deguèt finalament quitar lo país en genier de 1992 e Shevardnadze prenguèt lo poder en març.
D’aqueu temps, l’afebliment dau govèrn de Tiflis permetèt ai republicas autonòmas d’[[Abcazia]] e d’[[Ossetia dau Sud]] de
Après aquelei reviradas militaras, lo govèrn de Shevardnadze deguèt faciar una crisi economica lònga que va far tòrt a sa popularitat. Assaièt sensa succès de dubrir Georgia a l’influéncia occidentala e foguèt finalament reversat per una revòuta populara en novembre de 2003. Foguèt remplaçat per lo nacionalista pro-occidentau [[Mikheil Saakachvili]]. Demandèt son intrada au sen de l’[[OTAN]] e signèt divèrseis acòrds ambé de país europèus e arabis per redreiçar la situacion economica de Georgia. Pasmens, venguèt rapidament impopular e foguèt accusat d’autoritarisme. En 2008, assaièt de reglar per fòrça la question dei doas republicas separatistas. Pasmens, [[Segonda guèrra d'Ossetia|l’ataca georgiana]] dei fòrças russas e sud-ossetianas lo 7 d’aost de 2008 entraïnèt una repòsta rapida de Moscòu. Lo 16 d’aost, l’armada georgiana èra destrucha e lei vilas de Gori, de Poti e de Senaki conquistadas per lei tropas russas. En parallèl, lei tropas georgianas foguèron totalament expulsadas d’Abcazia e d’Ossetia dau Sud que l’independéncia foguèt reconeguda per Russia.
Linha 198 :
=== Organizacion territòriala ===
L’organizacion territòriala actuala de Georgia, adoptada entre 1994 e 1996, es considerada provisòria en causa dei crisis d’Abcazia e d’Ossetia dau Sud. Es compausada de doas regions autonòmas (Abcazia e [[Adjaria]]), de nòu regions e dau territòri de la capitala. Pasmens,
== Afaires estrangiers e defensa ==
Linha 210 :
=== Afaires estrangiers ===
Georgia fa partida deis organizacions internacionalas ò europèas principalas coma l’[[ONU]], lo Conseu d’Euròpa ò l’OSCE. En causa de sa posicion estrategica a l’èst de la [[Mar Negra]] entre [[Turquia]] e [[Russia]] e sus lo passatge d’un oleoducte important, fa partida dei zònas d’influéncia [[Estats Units d'America|estatsunidenca]] e russa. Dempuei son independéncia, Georgia es desirosa de
=== Fòrças armadas ===
|