Renaissença : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
BoulaurBot (discussion | contribucions)
m Wikipedia python library
Linha 23 :
[[Fichièr:Picquigny stèle (Paix de Picquigny) 1.jpg|thumb|right|Estèla marcant la fin oficiala de la Guèrra de Cent Ans en [[1475]] entre França e Anglatèrra.]]
 
L'element primordiau permetent lo redreiçament europèu a la fin dau sègle XV foguèt lo reglament o la disparicion dei crisis pus grèvas de la fin de l'Edat Mejana. D'en premier, au nivèu politic, la segonda mitat dau sègle veguèt l'acabament de divèrsei conflictes. Lo pus important èra la [[Guèrra de Cent Ans]] entre [[França]] e [[ReailmeReialme Unit|Anglatèrra]] que s'acabèt en [[1453]] au nivèu militar e foguèt finalament reglat politicament en [[1475]] a Picquigny. Lei dos reiaumes poguèron alora se concentrar sus seis afaires intèrns e reglar la question feodala de l'indepedéncia de Borgonha en [[1477]] per [[Loís XI de França|Loís XI]] e aquela de la succession anglesa per Enric Tudor en [[1485]]. Durant aqueu periòde, lei ciutats-estats d'Itàlia acceptèron la patz de Lodi e la guèrra civila de Castilha s'acabèt en [[1474]]. La rivalitat entre Castilha e Aragon trobèt tanben una solucion ambé lo maridatge de sei sobeirans entre l'union dei dos reiaumes. Vèrs [[1490]], la patz èra quasi generala en Euròpa.
 
Aquela patz aguèt de consequéncias positivas per l'economia e la demografia. De mai, après lei pèrdas deis epidemias de [[pèsta]] dau sègle XIV, lo nombre d'epidemias majoras demeniguèt. Ansin, la fin dau sègle XV e lo començament dau sègle XVI foguèron caracterizats per la reaparicion de vilatges abandonats durant lei crisis e per una aumentacion generala de la populacion. L'economia aprofichèt aquelei condicions per se restaurar e tre lo periòde 1480-1500, la produccion agricòla agantèt tornarmai son nivèu dau començament dau sègle XIII. L'artesanat e lo comèrci conoguèron tanben un dinamisme similar que van permetre de donar de mejans novèus a l'accion deis estats.