Viking : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Linha 35 :
 
=== La centralizacion deis estats d'Escandinàvia ===
 
[[File:Territòris de Cnut lo Grand.png|thumb|right|Territòris de Cnut lo Grand ([[1016]]-[[1035]]) a sa mòrt.]]
 
Dins lo corrent dei sègles VIII a XII, leis estats d'Escandinàvia conoguèron un movement progressiu d'unificacion e de centralizacion. Ansin, s'au començament dau periòde viking, la region èra devesida entre divèrsei territòris pichons e autonòms, se veguèt pauc a pauc aparéisser de reiaumes grands bastits sus lo modèl franc basat sus l'autoritat d'un rèi e la preséncia de la Glèisa catolica.
Linha 40 ⟶ 42:
Lo Danemarc, estat pus meridionau dei territòris, èra ja influenciat per leis estats francs e d'autoritats pron poderós per bastir e entretenir de fortificacions importantas coma la [[Danevirke]] i existián tre lo sègle IX. La fondacion dau reiaume aguèt luòc au sègle X ambé lo baptisme dei premiers rèis crestians. Au sègle seguent, lo país foguèt devesit en diocèsis e lei tradicions vikingas perdiguèron lor influencia au profiech d'una societat de tipe feodala devesida en tres classas principalas (aristocràcia, clergat, pòble). Aqueu procediment s'acabèt en [[1157]] per l'unificacion finala dau reiaume vengut una poissança majora au nòrd d'Euròpa.
 
La Norvègia conoguèt una evolucion similara mai tardiera a partir de la fin dau sègle VIII e de dificultats pus importantas. D'en premier, lo país èra fòrça devesit e la mager part deis abitants defensiguèron lor autonomia. Per exemple, au sègle X, lei rèis Olafr Tryggvason e Olafr Haraldsson qu'assaièron d'unificar lo país dempuei lo sud foguèron vencuts e tuats ai batalhas de [[Batalha de Svold|Svold]] (1000) e de [[Batalha de Stiklarstadir|Stiklarstadir]] (1030). De mai, l'influéncia fòrta dei Danés e seis ambicions sus la region foguèron un problema constant per l'unificacion. Ansin, leis etapas decisivas vèrs la formacion dau reiaume de Norvègia se debanèron après la mòrt de Knutr[[Cnut lo Grand]] en 1035. Dos rèis, Magnus Olafsson (1035-1047) e Harald Sigurdarson (1047-1066), i aguèron un ròtle primordiau e lo procediment s'acabèt vèrs la fin dau sègle XI.
 
Enfin, lei Suedès conoguèron un procediment d'unificacion tardiu mai eficaç entre lei sègles XI e XII. Vèrs 1050, un rèi unic dirigiguèt lo país. Lo desvolopament economic foguèt pus important gràcias a de condicions geografics pus favorablas e l'urbanizacion i foguèt pus rapida e importanta.