Secessionisme lingüistic : Diferéncia entre lei versions
Contengut suprimit Contengut apondut
correccions |
|||
Linha 16 :
En [[occitan]], i a tres cas:
*Lo secessionisme lingüistic [[auvernhat]] es sostengut dempuei leis ans 1970 per [[Piare Bonaud]] qu'a fondat la [[nòrma bonaudiana]], lo [[Cercle Tèrra d'Auvèrnhe]] e la revista ''[[Bisa Nèira]]''. L'impacte dins la populacion es negligible. Lo mitan culturau auvernhat es dividit entre la vision unitària de l'occitan (partisans de la [[grafia classica]]) e lo secessionisme (partisans de la [[grafia bonaudiana]]).
*Lo secessionisme lingüistic [[provençau]] es aparegut dins leis ans 1970 amb Loís Baile e es reactivat dempuei leis ans 1990 per Felip Blanchet e per de grops coma l'[[Union Provençala]] o lo [[Collectiu Provença]]. Aqueu secessionisme revendica la [[grafia mistralenca]] (mai es pas representatiu de l'ensems deis usatgiers de la [[grafia mistralenca]], que son
*Lo secessionisme lingüistic [[gascon]], sostengut dempuei leis ans 1990 per Joan Lafita, qu'a creat dins leis ans 2000 un "Institut Bearnés e Gascon". L'impacte dins la populacion es negligible. Lo mitan culturau gascon aderís quasi unanimament a la vision unitària de la lenga. Lo secessionisme de Joan Lafita prepausa dos sistèmas grafics originaus, una version fòra nòrma de la [[grafia classica]] e una version fòra nòrma de la [[grafia mistralenca|grafia febusiana-mistralenca]]. En [[Aran]], lo gascon es definit fòrça oficialament coma una varietat de l'occitan. L'estatut d'Aran de [[1990]] presenta lo [[gascon]] [[aranés]] coma [http://www6.gencat.net/llengcat/aran/a_marclegal.htm "Er aranés, varietat dera lengua occitana e pròpia d’Aran"]. Tanben l'estatut d'autonomia de [[Catalonha (region)|Catalonha]] reformat en [[2006]] o confirma amb aquela formula: [http://www6.gencat.net/llengcat/aran/a_marclegal.htm "Era lengua occitana, denominada aranés en Aran"].
|