Edward Victor Appleton : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Joao Xavier (discussion | contribucions)
+tèxt pichon. Besonh revision gramaticala.
Joao Xavier (discussion | contribucions)
mCap resum de modificació
Linha 27 :
Nasquèt lo [[6 de setembre]] de [[1892]] dins la vila anglesa de [[Bradford (West Yorkshire)|Bradford]]. Après la graduacion en [[Sciéncias Naturalas]] al ''Saint John's College'' de l'universitat de Cambridge participèt a la [[Primièra Guèrra Mondiala]]. A lo sieu retorn dintrèt l'an [[1920]] al Laboratòri Cavendish coma ajudant en [[fisica]] experimentala. Entre [[1924]] e [[1936]] foguèt professor de fisica a l'universitat de [[Londres]] e entre aquel darrièr an e [[1939]] de Filosofia Naturala a l'Universitat de Cambridge. Entre 1939 e [[1949]] foguèt secretari del ''Department of Scientific and Industrial Research''.
 
Edward Victor Appleton moriguèt lo [[21 d'abril]] de [[1965]] dins la vila de [[EdimburgEdimborg]].
 
== Recèrca scientifica ==
La postulacion de l'existéncia d'una cresta menaira en los limits superiors del [[atmosfèra terrèstre(Tèrra)|atmosfèra]], comportèt que [[Guglielmo Marconi]] atenguèsse metre en examen e realizar las siás primièras transmissions transatlanticas mejançant senhals que lor caliá èsser [[refraccion|refractats]] per poder arribar a la siá destinacion.
 
Lo [[1902]] [[Oliver Heaviside]] e [[Arthur Edwin Kennelly]] prepausèron independentament l'existéncia d'una cresta menaira que rebatriá de senhals de [[ràdio]]. Mejançant las siás investigacions Appleton aviá observat que la fòrça dels senhals de ràdio d'un trasmeteire a determinada frequéncia amendrissián en recorrent una trajectòria de centenats de quilomètres o que malgrat la siá constància pendent lo jorn variavan pendent la nuèch. Aiçò lo condusiguèt a creire qu'èra possible que dos senhals de ràdio foguèsson recebuts, un en viatjant al cors de la [[tèrra]], e l'autre rebatut per una capa a l'atmosfèra superiora. La variacion en la fòrça del [[senhal de ràdio]] total foguèt lo resultat del patron d'interferéncia dels dos senhals.
 
{{Paleta Prèmi Nobel de Fisica}}