Chaudon e Noranta : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
MerlIwBot (discussion | contribucions)
m Robòt Apondre: zea:Chaudon-Norante
BoulaurBot (discussion | contribucions)
m Wikipedia python library
Linha 1 :
{{Infobox vilaComuna occitanade França
|carta=oc
| nom2= Chaudon-Norante
|nom=Chaudon e Noranta
| imatge=[[Imatge:cap|290px]]
| descripcion=
| lògo=[[Imatge:cap|150px]]
|escut=[[Imatge: Blason Chaudon Norante.svg|60px]]
Linha 12 :
| arrondiment= [[Arrondiment de Dinha|Dinha]]
| canton= [[Canton de Barrema|Barrema]]
| sitweb=
| cp= 04330
|insee= 04055
Linha 24 ⟶ 25:
|km²= 37.48
|}}
'''Chaudon e Noranta''' ('' Chaudon-Norante'' en [[francés]]) es una [[Comuna francesa|comuna]] [[Provença|provençala]], situada dins lo [[departaments franceses|departament]] deis [[Aups d'Auta Provença]] e la [[regions francesas|region]] de [[Provença-Aups-Còsta d'Azur]].
==Geografia==
 
{{Apertium|fr}}
Lo vilatge a situat a 666 m d'altitud<ref name="La Torre"/>.
 
La municipalitat a banhat pel [[Asse (Alpes-de-Anautita-Provence)|Asse]] de Senez, #que recep las aigas de las Asses de Moriez e de Clumanc. S'estend, sul marge esqu&egrave;rre de la Asse, sul [[mass&iacute;s del Montdenier]].
 
La municipalitat a traversat per la [[exped&iacute;s Napoleon]] (rota nacionala), en s'escartant del passatge de l'Emperaire, #que vendi&aacute; de [[Barr&ecirc;me]] per [[Sant-Jacques (Alpes-de-Anautita-Provence)|Sant-Jacques]] e a contunhat pel [[caulet de Corobin]].
 
Lo tren de la [[linha de Ni&ccedil;a a Digna]] s'artura a l'estacion de Chaudon e Noranta, en la vall&eacute;e dej&oacute;s dels dos p&ograve;bles<ref name="train"/> ; una autra estancada facultativa se tr&ograve;ba totjorn en la vall&eacute;e de la Asse, jol nom del P&eacute;l-[[Majastres]].
 
{{Original|fr}}
Le village est situé à 666 m d’altitude<ref name="La Torre"/>.
 
La commune est baignée par l’[[Asse (Alpes-de-Haute-Provence)|Asse]] de Senez, qui reçoit les eaux des Asses de Moriez et de Clumanc. Elle s’étend, sur la rive gauche de l’Asse, sur le [[massif du Montdenier]].
 
La commune est traversée par la [[route Napoléon]] (route nationale), en s’écartant du passage de l’Empereur, qui venait de [[Barrême]] par [[Saint-Jacques (Alpes-de-Haute-Provence)|Saint-Jacques]] et a continué par le [[col de Corobin]].
 
Le train de la [[ligne de Nice à Digne]] s’arrête à la gare de Chaudon e Noranta, dans la vallée en dessous des deux villages<ref name="train"/> ; un autre arrêt facultatif se trouve toujours dans la vallée de l’Asse, sous le nom du Poil-[[Majastres]].
 
 
==Istòria==
 
{{Apertium|fr}}
 
Dels lu&ograve;cs pr&eacute;historiques an #&egrave;sser localizats sul territ&ograve;ri de la comuna<ref name="archeo-provence"/>.
 
Una estatua de [[bronze]] d'ep&ograve;ca gallo-romaine a #&egrave;sser amassada a Norante<ref name="Collier31"/> e dels cav&ograve;ts gallo-romaines pondudas al jorn al cement&egrave;ri de Chaudon<ref name="archeo-provence"/>. La comunitat de Chaudon a soslinhat per las primi&egrave;ras fes al comen&ccedil;ament del {{XIIe s&egrave;gle}} : Pl&agrave;nol-de-Cauda &egrave;ra ja existenta<ref name="archeo-provence"/>. La gl&egrave;isa levava del [[cap&iacute;tol de chanoines|cap&iacute;tol]] de la catedrala de [[Senez]]<ref name="archeo-provence"/>. La comunitat de Norante lududes a ligat a la Mi&egrave;ja Edat (mas constituissi bri&egrave;vement una municipalitat al comen&ccedil;ament de la Revolucion, fins en 1794)<ref name="Cassini"/>. En [[1342]], las doas comunitats an ligat a la [[viguerie]] de [[Castellane]] pel [[lista dels comtes de Provence|comte de Provence]]<ref name="histo_sous-pref"/>. Passan de contunh en la [[viguerie]] de [[Barr&ecirc;me]]<ref name="archeo-provence"/>.
 
La comunitat de B&eacute;dejun correspond a l'actuala masatge de la Clappe. A nomenat ''B&egrave;c de Jun'' en 1248<ref name="archeo-provence"/>. La municipalitat a ligat a Chaudon e Noranta en 1908, la not&iacute;cia comuna pren lo nom de Chaudon-B&eacute;dejun (1908-1919) abans de venir Chaudon-Norante<ref name="Cassini"/>. L'anciana rota reiala passava per B&eacute;dejun<ref name="La Torre"/>. A la vespra de la Revolucion francesa, existissi&aacute; tres [[fief]]s sul territ&ograve;ri de l'actuala municipalitat, un per cada vilatge : los fiefs de B&eacute;dejun, Chaudon e Norante (d'apr&egrave;s l'estat de [[afflorinement]] de [[1783]])<ref name="AHP-c111">&Eacute;douard Baratier e Ernest Hildesheimer, &laquo; Los fiefs proven&ccedil;aux a la XVIII{{e}} s&egrave;gle &raquo;, mapa 111 e comentari ''in'' Baratier, Duby & Hildesheimer, {{opcit}}</ref>.
 
Pendent la [[Revolucion francesa|Revolucion]], la municipalitat de B&eacute;dejun e aquela de Chaudon comptan caduna una [[club politic|societat patriotique]], creadas totas doas apr&egrave;s la fin de 1792<ref name="club"/>. Los [[vicari]] de Norante e de Chaudon prestan tot dos serment a la [[constitucion civila del clerg&eacute;]]<ref name="cruvellier"/>.
 
En lo moment dels [[#Cent-Jorns]], Napoleon a traversat la municipalitat e s'es arturat a la Clappe<ref name="La Torre"/>.
 
Lo tr&ograve;&ccedil; de la [[Linha de Ni&ccedil;a a Digna|linha dels camins de f&egrave;rre de Provence]], actiu de Digne a Sant-Andr&eacute;-los-Alpes a mes en circulacion a partir del 15 de mai [[1892]]<ref name="pref-train"/>. Lo tun&egrave;l de la Tusta a acabat en [[1903]], e la totalitat de la linha entre Sant-Andr&eacute; e Ni&ccedil;a a inaugurat del 5 al 7 d'agost [[1911]] en pres&eacute;ncia de [[Jean-Victor Augagneur|Victor Augagneur]], ministra dels Trabalhs Publics<ref name="pref-train"/>.
 
{{Original|fr}}
 
Des sites préhistoriques ont été localisés sur le territoire de la commune<ref name="archeo-provence"/>.
 
Une statue de [[bronze]] d’époque gallo-romaine a été retrouvée à Norante<ref name="Collier31"/> et des tombes gallo-romaines mises au jour au cimetière de Chaudon<ref name="archeo-provence"/>. La communauté de Chaudon est signalée pour la première fois au début du {{XIIe siècle}} : Plan-de-Chaude était déjà existant<ref name="archeo-provence"/>. L’église relevait du [[chapitre de chanoines|chapitre]] de la cathédrale de [[Senez]]<ref name="archeo-provence"/>. La communauté de Norante lui est rattachée au Moyen Âge (mais constitue brièvement une commune au début de la Révolution, jusqu’en 1794)<ref name="Cassini"/>. En [[1342]], les deux communautés sont rattachées à la [[viguerie]] de [[Castellane]] par le [[liste des comtes de Provence|comte de Provence]]<ref name="histo_sous-pref"/>. Elles passent ensuite dans la [[viguerie]] de [[Barrême]]<ref name="archeo-provence"/>.
 
La communauté de Bédejun correspond à l’actuel hameau de la Clappe. Elle est nommée ''Bec de Jun'' en 1248<ref name="archeo-provence"/>. La commune est rattachée à Chaudon e Noranta en 1908, la nouvelle commune prend le nom de Chaudon-Bédejun (1908-1919) avant de devenir Chaudon-Norante<ref name="Cassini"/>. L'ancienne route royale passait par Bédejun<ref name="La Torre"/>. À la veille de la Révolution française, il existait trois [[fief]]s sur le territoire de l’actuelle commune, un pour chaque village : les fiefs de Bédejun, Chaudon et Norante (d’après l’état d’[[afflorinement]] de [[1783]])<ref name="AHP-c111">Édouard Baratier et Ernest Hildesheimer, « Les fiefs provençaux au XVIII{{e}} siècle », carte 111 et commentaire ''in'' Baratier, Duby & Hildesheimer, {{opcit}}</ref>.
 
Durant la [[Révolution française|Révolution]], la commune de Bédejun et celle de Chaudon comptent chacune une [[club politique|société patriotique]], créées toutes deux après la fin de 1792<ref name="club"/>. Les [[vicaire]] de Norante et de Chaudon prêtent tout deux serment à la [[constitution civile du clergé]]<ref name="cruvellier"/>.
 
Lors des [[Cent-Jours]], Napoléon a traversé la commune et s’est arrêté à la Clappe<ref name="La Torre"/>.
 
Le tronçon de la [[Ligne de Nice à Digne|ligne des chemins de fer de Provence]], allant de Digne à Saint-André-les-Alpes est mis en circulation à partir du 15 mai [[1892]]<ref name="pref-train"/>. Le tunnel de la Colle est achevé en [[1903]], et la totalité de la ligne entre Saint-André et Nice est inaugurée du 5 au 7 août [[1911]] en présence de [[Jean-Victor Augagneur|Victor Augagneur]], ministre des Travaux Publics<ref name="pref-train"/>.
 
 
==Administracion==
Linha 39 ⟶ 88:
{{Demografia
|insee= 04055
|1793= 477
|1800= 523
|1806= 542
|1821= 564
|1831= 600
|1836= 671
|1841= 651
|1846= 612
|1851= 558
|1856= 505
|1861= 504
|1866= 463
|1872= 428
|1876= 410
|1881= 383
|1886= 403
|1891= 724
|1896= 356
|1901= 321
|1906= 320
|1911= 296
|1921= 231
|1926= 194
|1931= 154
|1936= 163
|1946= 135
|1954= 109
|1962= 105
|1968= 90
|1975= 72
|1982= 76
|1990= 101
|1999= 129
|2004=
|2005=
|2006= 145
|2007= 147
|2008=144
|2009= 145
|cassini=8878
Linha 92 ⟶ 141:
<references/>
 
{{Portal |Provença}}
{{Comunas dels Aups d'Auta Provença}}
[[Categoria:Comuna dels Aups d'Auta Provença]]