Tir (Liban) : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
MerlIwBot (discussion | contribucions)
m Robòt Apondre: lv:Sūra (pilsēta)
Cornelhac7 (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Linha 87 :
L'egemonia feniciana sus la còsta al sud de [[Fenicia]] s’espandissiá fins a [[Ascalon]]. La preséncia dels fenicians es affirmada par l’arqueologia (escavacions d’[[Akhziv]], de Tell el fukhar, de Tell Keisan, de Kabri, del [[Mont Carmel]], d'[[Atlit]], de [[Shiqmona]], de [[Tel Dor|Dor]], d'[[Ascalon]], de Tell el kheleifeh, d'[[Arad (Israël)|Arad]], d'[[Ashdod]], Azor).
 
Quand [[Nabucodonosòr II]] venguèt rei de de [[Babilònia (reialme)|Babilònia]], aprèp la casuda de [[Niniva]] en 612, assetgèt Tir pendent 13 ans (635-610), mas d'ipotèsis evòca coma de compromís s'establiguèt entre los Tirians e los Babilonians al tèrme de Tir conservariá una cèrta autonomia.
 
En 539, [[Cirus II|Cirus]] dintrèt a [[Babilònia (ciutat)|Babilònia]] vencedor del babilonians e comencèt un periòde novèl. Integrats dins l'[[Empèri Pèrsa]] aquemenid, los fenicians commencèron frapar lor moneda e Tir fabricava de flòtas pels sobeirans [[aquemenids]] (surbretot per lors guèrras contra los Grècs).
 
Aprèp la victòria d'[[Alexandre lo Grand|Alexandre]] suls Pèrsas, a [[Batalha d'Issos|Issos]] las ciutats fenicianas comencèron a s'aligar al novèl conquerent. Levat Tir que resistiguèt en 332 a Alexandre amb un sètge de 7 meses. Tir, a l'epòca, èra situada sus una illa mas Alexandre capitèt a bastir una levada cap a l'illa e la vila passèt de la dominacion pèrsa a la dominacion grèga.