Michelangelo Buonarroti : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Vivarés (discussion | contribucions)
Vivarés (discussion | contribucions)
Linha 13 :
Nasquèt lo 6 de març de 1475 a [[Caprese]], vilòta de [[Toscana]] al nòrd d'[[Arezzo]], de Francesca di Neri del Miniato di Siena, sa maire, e de Lodovico di Leonardo Buonarroti Simoni, son paire, qu'èra magistrat e [[podestat]] de Caprese e [[Chiusi]]. La familha tornèt dins son ostal de [[Settignano]] prèp de [[Florença]], quand lo paire acabèt la carga de podestat. En 1481, sa maire defuntèt e cresquèt en çò de sa noirissa, femna e filha d'un picapeirièr. Tornèt a l'ostal de son paire, pas abans sos dètz ans.
 
A l'endrech del voler de son paire e de sos oncles, refractaris a l'art, Miquèl Àngel, aprèp qu'estudièt amb lo gramatician [[Francesco da Urbino]], causiguèt ça que la, mercé a son amic [[Francesco Granacci]], d’èsser l'aprendís de [[Domenico Ghirlandaio]] pendent tres ans dempuèi detre 1488.
 
Estudièt las [[fresca]]s de la [[glèisa del Santo Spirito de Florença]] e de la [[glèisa de Santa Maria del Carmine]] e en copiant las frescas de [[Masaccio]], provoquèt las gelosiás tant per son abiletat que per sas remarcas, que contra l'escultor [[Pietro Torrigiano]] es atal que se prenguèt un còp de ponh, que provoquèt una rompedura del nas que marquèt sa cara per tota la vida.
Linha 25 :
Quatre ans pus tard, Miquèl Àngel tornèt a Florença per crear son òbra pus celèbra, lo ''[[Dàvid (Miquèl Àngel)|Dàvid]]'' de [[marbre]]. Pintèt tanben ''la Santa Familha dins la tribuna'' o ''[[Tondo Doni]]''.
 
Miquèl Àngel foguèt encara mandat a Roma en 1503 pel novèl papa, [[Juli II]] que l'encarguèt de concebre son tombèl. Cependant, jos la direccion de Juli II, Miquèl Àngel tenguèt tots temps d'interrompre son trabalh per efectuar de nombrosasfòrça autras òbras. La pus celèbra es la pintura gigantesca del plafon de la [[Capèla Sixtina]] que durèt quatre ans (1508-1512). A causa d'aquestas interrupcions, Miquèl Àngel trabalhèt durant quaranta ans sens acabar la tomba.
 
En 1513, lo papa Juli II defuntèt, e son successor [[Leon X]], un Medici, demandèt a Miquèl Àngel de terminar la faciada exteriora de la [[San Lorenzo (Florence)|glèisa de San Lorenzo]] de Florença e de l’ornar d'esculturas. Acceptèt a contracòr, dessenhèt los plans mas foguèt incapable de contunhar: la faciada de la glèisa demorèt nuda fins a uèi.