Tragèdia : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Idioma-bot (discussion | contribucions)
m r2.6.3) (Robòt Apondre: ky:Трагедия
Vivarés (discussion | contribucions)
m correccions divèrsas
Linha 22 :
* [[Titus Andrònic]]
 
[[Christopher Marlowe]], l'autre grand dramaturgedramaturg del periodeperiòde isabelin, escriguèt tanben notablas tragèdias coma:
* [[Tragèdia del Dr. Faust]]
* [[Tamburlaine]]
 
De [[Pedro Calderón de la Barca]], [[Tirso de Molina]] e [[Lope de Vega]], autors de lenga [[castelhan]]a mai influents d'aqueles sègles, foguèron tradusidas divèrsas òbras al [[francés]] que serviguèron de modèl a [[Pierre Corneille]] en òbras coma [[Lo Cid (Corneille)|Lo Cid]] e ''[[Medée]]'', [[Jean Racine]] s'inspirèt dirèctament de losdels autors classics.
 
== Tragèdia modèrna ==
En trincant las convencions dictadas per [[Aristòtel]] sa Poetica, que la tragèdia, segon el, deu tendre coma protagonista un ''grand òme'' (un [[aristocrata]] o una persona de posicion nauta o importanta), en la literatura modèrna i a la tragèdia en la vida quotidiana coma en lo cas de l'assag d'[[Arthur Miller]] ''Tragedy and the Common Man'' (Tragèdia e l'Òme Comun) o en la pèça del dramaturgedramaturg noruecnorvegian [[Henrik Ibsen]] ''Un ostal de monacas'', considerats coma los iniciadors del paradigma tragic contemporanèu. Las òbras teatralas e d'autras formatsformas artisticas actualesactualas testimonientestimònian d'aquel cambiament.
 
== Tragèdia dins lo cinèma ==
Malgrat la preponderància de la fin urosa o ''Happy end'', qualques filmes se son basats en la tragèdia amb grand succès public per exemple: ''[[King Kong]]'', ''[[Vertigo]]'', ''[[Chinatown]]'', ''[[Braveheart]]'', ''[[Titanic]]'' e ''[[Gladiator]]''.
 
== ReferenciasReferéncias ==
* Aristòtil, ''Poetics''.
* P.W. Buckham, ''Theatre of the Greeks'', 1827.