Pina Bausch : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Luckas-bot (discussion | contribucions)
m r2.7.1) (Robòt Apondre: no:Pina Bausch
Vivarés (discussion | contribucions)
m correccions divèrsas
Linha 14 :
}}
 
'''Pina Bausch''', escais d'artisataartista de Philippine Bausch (*Solingen, 27 de julhet de 1940 - †Wuppertal, 30 de junh de 2009), èra una dançaira, coregrafa e professora de dança alemanda, e una de las grandas figuras de la [[dança]] internacionala contemporanèa.
 
== Biografia ==
Linha 21 :
Lèu, en 1959 foguèt dirigida pel [[Kurt Jooss]] a [[Essen]]; e quatre ans mai tard anèt a Nòva York: aviá sonque 19 ans. Estudièt a la [[Julliard School]]; dancèt al [[Metropolitan]] e al [[New York City Opera]], essent influenciada per l'òbra de [[Martha Graham]].
 
Tornèt en Alemanha sus la demanda de Kurt Jooss en 1961. Lo balet inaugural de sa carrièra foguèt: ''Fragment'' a [[Essen]]. Aprèp faguèt una coregrafia per l'opèra [[Wuppertal]], ont demorarádemorarà definimentdefinitivament, e que associèt son nom per son trabalh fins a 2009. Efectivament, Pina Bausch venguèt directritz del teatre que pòrta son nom, situat dins la vila de Wuppertal. Sas versions de Gluck e son davancièr ''Café Müller'', 1978, atirèron l'atencion en Euròpa.
 
Sos espectacles passèron a [[París]], [[Madrid]], [[Rio de Janeiro]], [[Nòva York]] o [[Tòquio]]; e per lo monde entièr. Fòrça de sas òbras son enregistradas en vidèo e DVD, atal se pòt conéisser uèi plan sos trabalhs mai importants. Son filme ''Planh de l'emperairitz'', de 1990, mòstra plan la forma de representacion de Pina: lentor dels movements, reïteracions ritualas, pes de la paraula critica, miralh de la violéncia sociala, evocacion de la beutat.
Fòrça de sas òbras son enregistradas en vidèo e DVD, atal se pòt conéisser uèi plan sos trabalhs mai importants. Son film ''Planh de l'emperairitz'', de 1990, mòstra plan la forma de representacion de Pina: lentor dels movements, reïteracions ritualas, pes de la paraula critica, miralh de la violéncia sociala, evocacion de la beutat.
 
FuguètFoguèt la figura maipus importanta de la dança alemanda, e una de las majoras de la dança internacionala fins a sa mòrt. Recebèt lo premiPrèmi Goethe en 2008. Defuntèt d'un càncer subte, a 68 ans, lo 30 de junh de 2009, alara que jogava amb son grope la pèça ''...Como el musguito en la piedra ay , si, si , si" inspirada de son darrièr viatge aen [[Chile]].
 
== Creacions ==
Linha 36 ⟶ 35:
* ''Orpheus und Eurydike'' - ''Orfèu e Euridicia'' de [[Christoph Willibald Gluck|Gluck]] (23 de mai de 1975)
* ''[[Frühlingsopfer]] (Wind von West - Der zweite Frühling)'' - ''[[Lo Sacre de la prim a]]'' (3 de decembre de 1975)
* ''Die sieben Todsünden'' - Los SetSèt Pecats capitals dels piconspichons borgeses (15 de junh de 1976)
* ''Blaubart - Beim Anhören einer Tonbandaufnahme von Béla Bartóks Oper „Herzogs Blaubarts Burg“'' - Barba Blava - En escotant un enregistrement de l'[[operáopèra (musica)|operáopèra]] de [[Béla Bartók]] (8 de jannièr de 1977)
* ''Komm tanz mit mir'' - ''Ven dança amb ièu'' (26 de mai de 1977)
* ''Renate wandert aus'' - ''Renate se'n va'' (30 de decembre de 1977)
Linha 53 ⟶ 52:
* ''Viktor'' (14 de mai de 1986)
* ''Ahnen'' - Los Aujòls (21 de mars de 1987)
* ''Die Klage der Kaiserin (Kinofilm)'' - ''Lo Planh de l'emperairitz'' (filmfilme) (sortit en 1989)
* '''''[[Palermo, Palermo]]''''' (17 de decembre de 1989)
* ''Tanzabend II (Madrid)'' - ''Serada de dança II (Madrid)'' (27 d'abril de 1991)
Linha 76 ⟶ 75:
* ''...Como el musguito en la piedra, ay si, si, si...'' - (12 de junh 2009)
 
==== BibliografíaBibliografia ====
* {{es}}''Ifigenia en Táuride: danza-ópera de Pina Bausch, basada en la ópera de [Gluck]...''; Madrid: Fondacion del Teatre Liric, 1998.
* {{ca}}Susanne Schlicher, ''Teatre-dansa: tradicions i llibertats: Pina Bausch, Gerhard Bohner, Reinhild Hoffmann, Hans Kresnik, Susanne Linke; Barcelona: Institut del Teatre, 1993.