Estat Latin de Constantinòple : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Toku (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Toku (discussion | contribucions)
Cap resum de modificació
Balisa : Revertida
Linha 1 :
{{Dialècte Provençau}}
 
[[Fichièr:Blason Empire Latin de Constantinople.svg|thumb|right|Blason de l'Empèri Latin de ConstantinòbleConstantinòple.]]
 
L”'''Empèri Latin de ConstantinòbleConstantinòple''' (var. '''Empèri Latin''' e '''Estat latin de ConstantinòbleConstantinòple''') es un [[estat latin]] fondat en [[1204]] après la presa de [[Constantinòble]] durant la [[Quatrena Crosada]] e desaparegut en [[1261]] après la reconquista de la capitala [[Empèri Bizantin|bizantina]] per l'[[Empèri de Nicèa]]. Sa fondacion èra liada ais ambicions personalas dei caps crosats, a la volontat per lei [[Crosada|Crosats]] de crear en Orient de reiaumes fidèus a la [[Glèisa Catolica Romana]] e ais interès marchands de la [[Republica de Venècia]] dins la region. Pasmens, l'Empèri aguèt de dificultats per instaurar sa dominacion sus la region e demorèt sota la pression militara dei principats bizantins creats après l'afondrament de l'[[Empèri Bizantin]]. A partir de la fin deis [[ans 1230]], foguèt reduch a la defensiva e lei [[Empèri Bizantin|Bizantins]] reconquistèron finalament ConstantinòbleConstantinòple en [[1261]].
 
== Istòria ==
Linha 11 :
[[Fichièr:Empèri Bizantin - Partiment après la Quatrena Crosada.png|thumb|right|Partiment de l'[[Empèri Bizantin]] après la [[Quatrena Crosada]].]]
 
Après la presa de [[ConstantinòbleConstantinòple]] per lei soudats de la [[Quatrena Crosada]] lo 12 d'abriu de [[1204]], lei venceires decidèron de se partejar lo territòri [[Empèri Bizantin|bizantin]] segon un [[Partitio terrarum imperii Romaniae|tractat conclut en març]] entre [[Crosada|Crosats]] e [[Republica de Venècia|Venecians]]. En particular, foguèt installat un [[patriarca]] [[catolicisme|catolic]] e un collègi constituït de sièis ecclesiastics e de sièis barons elegiguèt lo còmte [[Baudoïn VI d'Enaut]] coma emperaire.
 
Pasmens, lo territòri de l'emperaire novèu èra relativament pichon a respècte de l'[[Empèri Bizantin]] destruch per la [[Crosada]]. D'efiech, [[Bonifaci de Montferrat]], candidat batut per lo tròne de [[ConstantinòbleConstantinòple]], obtenguèt lo [[Reiaume de Tessalonica]] centrat dins lo nòrd de [[Grècia]]. Dins lo centre e lo sud de la region, foguèron egalament formats un [[Ducat d'Atenas]]<ref>Pasmens, en despiech de son nom, la [[capitala]] dau [[Ducas d'Atenas]] èra [[Tebas (Grècia)|Tebas]].</ref> e un [[Principat d'Acaia]]. La màger part deis illas de la [[Mar Egèa ]]foguèt annexada per [[Republica de Venècia]] que sa flòta contrarotlava lo sector. Enfin, en [[Epira|Epir]], a [[Trabzon|Trebizonda]] e a [[Nicèa]], d'[[oficièr|oficiers]] [[Empèri Bizantin|bizantins]] gardèron lo poder e fondèron de principats bizantins.
 
=== L'unificacion deis Estats Latins de Grècia ===
Linha 23 :
[[Baudoïn VI d'Enaut|Baudoïn]] moriguèt en captivitat e foguèt remplaçat per son fraire [[Enric Ièr d'Enaut|Enric I{{èr}}]] ([[1206]]-[[1216]]). [[Politica|Politic]] abil, lo sobeiran novèu aprofichèt leis atrocitats [[Bulgaria|bulgaras]] per obtenir lo sostèn dei [[Grècia|Grècs]]. Puei, formèt una aliança amb lei [[Turcs]]. Aquò li permetèt d'arrestar una ataca de [[Teodòr Ièr Lascaris|Teodòr I{{èr}} Lascaris]] ([[1205]]-[[1222]]), [[Empèri de Nicèa|emperaire de Nicèa]] e de se dirigir vèrs [[Grècia]].
 
Entre [[1207]] e [[1208]], [[Kaloian]] foguèt [[assassinat]] e son successor batut a [[Filipolis]] en aost de [[1208]]. Aquò li permetèt de sauvar lo [[Reiaume de Tessalonica]] que foguèt reconegut coma vassau de l'Empèri Latin en [[1209]]. Ansin, [[Principat d'Acaia|Acaia]] e [[Ducat d'Atenas|Atenas]] passèron tanben sota la senhoriá de [[ConstantinòbleConstantinòple]] car èran vassaus de [[Tessalonica]].
 
=== Lo declin de l'Empèri Latin ===
Linha 29 :
Après la [[mòrt]] d'[[Enric Ièr d'Enaut|Enric I{{èr}}]] en [[1216]], sa sòrre [[Iolanda d'Enaut]] li succediguèt amb son marit [[Pèire II de Courtenay]] ([[1216]]-[[1219]]). Dins aquò, aqueu darrier organizèt son coronament a [[Roma]] e foguèt capturat per la flòta dau [[Despotat d'Epir]] avans d'arribar dins sa [[capitala]]. Moriguèt en captivitat e foguèt remplaçat per son fraire, [[Robèrt de Courtenau]] ([[1221]]-[[1228]]).
 
En [[1224]], l'armada de [[Robèrt de Courtenay|Robèrt]] foguèt durament batuda per lei tropas de [[Nicèa]] menadas per [[Joan III Ducas]] ([[1222]]-[[1254]]). Aquela desfacha aguèt de consequéncias grèvas amb de pèrdas territòrialas importantas e la restauracion de l'independéncia deis estats latins de la region. Ansin, l'Empèri foguèt reduch a la region de [[ConstantinòbleConstantinòple]]. En parallèl, [[Desporat d'Epir|Epir]] conquistèt [[Tessalonica]], egalament en [[1224]].
 
Per faciar aquela situacion malaisada, la [[noblesa]] fisèt lo poder en [[1229]] a [[Joan de Brienne]] que foguèt coronat coemperaire de [[Baudoïn II de Courtenay]] ([[1228]]-[[1261]]). Cap militar energic, [[Joan de Brienne]] resistiguèt, gràcias a una ajuda militara [[Republica de Venècia|veneciana]], a una coalicion gropant [[Bulgaria]], [[Empèri de Nicèa|Nicèa]] e [[Despotat d'Epir|Epir]] que menèt un [[sètge de ConstantinòbleConstantinòple (1235-1236)|sètge de ConstantinòbleConstantinòple]] de [[1235]]-[[1236]]).
 
=== La fin de l'Empèri ===
Linha 37 :
Après la mòrt de [[Joan de Brienne]] en [[1237]], divèrsei rivalitats minèron l'Empèri e la situacion generala evolucionèt a l'avantatge dei [[Empèri de Nicèa|Bizantins de Nicèa]]. Aprofichant lei conflictes en [[Itàlia]], l'emperaire [[Joan III Ducas]] concluguèt una aliança amb lo [[Sant Empèri Roman Germanic]] que permetèt ai Bizantins de metre la pression sus lei republicas marchandas italianas dirèctament dins la peninsula. [[Baudoïn II de Courtenay|Baudoïn II]] enregistrèt plusors succès defensius mai foguèt jamai en mesura de restaurar la poissança de l'Empèri.
 
En [[1261]], decidèt de viatjar en Occident per assaiar de restaurar la patz entre la [[papa]]utat e lo [[Sant Empèri Roman Germanic|Sant Empèri]]. Son objectiu èra de rompre l'aliança germanobizantina. Pasmens, [[Miquèu VIII Paleòleg]] aprofichèt la situacion per intrar per suspresa dins [[ConstantinòbleConstantinòple]] lo 25 de julhet de [[1261]]. Aquò li permetèt de restaurar l'[[Empèri Bizantin]] entraïnant la disparicion de l'Empèri Latin.
 
De son caire, [[Baudoïn II de Courtenay|Baudoïn II]] assaièt de formar una coalicion amb [[Ducat de Borgonha|Borgonha]] e [[Reiaume de Nàpols|Nàpols]] en li cedissent sei drechs [[feudalitat|feudaus]] sus [[Tessalonica]] e [[Principat d'Acaia|Acaia]]. Pasmens, lo projècte mau capitèt.
Linha 50 :
 
<div style="-moz-column-count:3; column-count:3;">
* [[ConstantinòbleConstantinòple]].
* [[Crosada]].
* [[Despotat d'Epir]].
Linha 56 :
* [[Empèri de Nicèa]].
* [[Estat latin]].
* [[Muralhas de ConstantinòbleConstantinòple]].
* [[Quatrena Crosada]].
* [[Republica de Venècia]].