Valonia : Diferéncia entre lei versions

Contengut suprimit Contengut apondut
Istoria del maut Valon
Cap resum de modificació
Balisas : Revertida cambiament per telefonet Modificacion pel web mobil
Linha 3 :
|carta=
}}
{|class="infobox_v2infobox"
|-
| colspan="2" align="center" style="background:#8aed85" |<big>'''Region valona'''</big>
Linha 70 :
|}
 
La '''Region valona''' (en [[francés]]: ''Région wallone''; en [[alemand]]: ''Wallonische Region''), comunament apelada '''Valonia''' (en francés: ''Wallonie''; en alemand: ''Wallonien''), es una de las tres regions de [[Belgica]]. En 2022, la populacion atenhiá {{formatnum:3561256}} abitants, despartits dins cinc províncias: [[Enaut]], [[Província de Lièja|Lièja]], [[Província de Luxemborg|Luxemborg]], [[Província de Namur|Namur]], lo [[Brabant Valon]]. Lo [[francés]]<ref>Dins lo territòri francofòn gerit per la [[Federacion Valonia-Brussèlas]] (ancianament Comunautat Francesa)</ref> e l'[[alemand]]<ref>Dins lo territòri germanofòn gerit per la [[Comunautat de Belgica de l'Èst]] (ancianament Comunautat germanofòna de Belgica)</ref> son las lengas oficialas de Valonia. De facilitats lingüisticas existisson per los residents neerlandofòns. {{Referéncia necessària|Lo nombre d'estrangièrs residents en Valonia es de 368 000 personas (11,4 % de la populacion locala), principalament turcs, maugrabins, italians e espanhòls.|data=07/03/2023}}. Aquel percentatge es pus naut qu'en [[Flandes]] (ont es de 4 %), totun mai bas qu'a [[Region de Brussèlas Capitala|Brussèlas]] (ont es de 27,8 %). La religion istorica en Valonia es lo [[catolicisme]], amb qualques gropusculs protestants, uèi los agnostics e los atèus son majoritaris.
 
== Etimologia ==