Esofag

L'esofag (manlèu del grèc οισοφάγος, literalament « que transpòrta çò que se manja ») es un organ apartenent al tub digestiu, subretot toracic e comunicant amb lo faringe al nivèl del còl e l'estomac al nivèl de l'abdomèn. Permet de transportar los aliments solids e liquids deglutits cap a l'estomac mercé a peristaltisme, l'èrsa sequenciala de sa musculatura. A una longor de 25 a 30 cm per l'èsser uman adult e 5 cm pel recent nascut.

AnatomiaModificar

 
Talh axial del torax al nivèl T5.

L'esofag es lo segment del tub digestiu que liga lo faringe al cardia de l'estomac. L'esofag possedís tres partidas, rebatissent las tres regions anatomicas ont passa: esofag cervical, esofag toracic e esofag abdominal.

A sa limita superiora, possedís una valva nomenada « esfinctèr superior de l'esofag ». A sa limita inferiora, existís pas d'esfinctèr anatomic, mas un esfinctèr foncional, caracterizat per l'abséncia de morfologia especifica, mas individualizat per la pression locala exercida al pas del bòl alimentari al nivèl de la partida de l'esofag situada al nivèl de l'orifici del diafragme.

L'esofag cervical possedís los rapòrts seguents:

  • ventralament: laringe puèi traquèa
  • lateralament: axes vasculars jugulocarotidians, e nèrvis vagues, drech e esquèrra
  • dorsalament: raquis cervical

L'esofag toracic possedís los rapòrts seguent:

  • ventralament: traquèa fins a la carèna, puèi fàcia posteriora de l'artèria pulmonara e del pericardi. Las fibras nerviosas vagas corrisson al contacte de l'esofag;
  • lateralament :
    • a esquèrra: aòrta toracica davalanta,
  • dorsalament: raquis toracic.

IstologiaModificar

La paret de l'esofag es constituida, de l'interior cap a l'exterior, per:

  • una mucosa, constituida d'un epitèli malpighian, d'una lama basala, d'un corion infiltrat d'elements linfoíds e una mocosa musculara;
  • una sosmucosa, teissut conjonctiu mai dens, contenent ls vaissèls e nèrvis;
  • una sisa musculara circulària intèrna;
  • una sisa musculara longitudinala extèrna;
  • una adventiça, teissut conjonctiu destibat solidari de teissuts vesins[1]; pasmens una partida pichona del talhon abdominal es cobèrt d'una serosa a la plaça de l'adventiça.

EmbriologiaModificar

L'esofag deriba de la partida anteriora de l'intestin primitiu

PatologiaModificar

MalautiásModificar

  • Acalasia
  • Variça de l'esofag
  • Espasme de l'esofag
  • Esofagita
  • Ernia iatala
  • Ulcèra esofagian
  • Reflús gastroesofagian
  • Endobraquiesafag
  • Càncer de l'esofag
  • Sindròma de Mallory-Weiss
  • Sindròma de Plummer-Vinson
  • Anèl de Schatzki
  • Diverticul de Zenker
  • Malformacion esofagiana

SimptòmasModificar

  • Disfagia
  • Piròsis
  • Regurgitacion
  • Ematemèsi
  • Melaena

ExploracionModificar

Fibroscopia esofagianaModificar

L'examèn consistís a inspectar amb una camèra de fibras opticas la lutz e la superfícia de l'esofag en contacte amb lo bòl alimentari. Se pòt contastar de lesions ulceradas, hemorragicas, tumoralas… que seràn biopsiadas per analisi e se possible tractada pendent lo meteis examèn.

pH-metria esofagianaModificar

La pH-metria sus 24 oras de l'esofag consistís a mesurar las variacions del pH amb una sonda demoran una jornada entièra a unes centimètres del cardia. Lo pH venent pas fisiologicament passar jos 4 mai de dos còps per 24 oras. Aquel examèn mòstra subretot lo reflús gastroesofagians ont lo pH passa regularament jos 4 dins fòrça circonstanças de la vida correnta.

Manometria esofagianaModificar

La manometria permet de mostrar d'anomalias de la contraccion del muscle esofagian que permet la progression abituala del bòl alimentari.

Transit baritatModificar

Lo transit baritat se realiza per presa de multiplas clichats radiologics pendent l'absorpcion per os d'un produich de contraste opac als rai X. Opacificant la lutz esofagiana, aquel examèn mòstra las estenòsis esofagianas, e tanben los diferents diverticuls.

Nòtas e referénciasModificar