Elias Boirac (Elie Boirac), vadut au Pian (Gironda) lo 5 de janvèir 1810 de Caterina Marròt e Pèir Boirac, mòrt a Sent Macari lo 27 de març 1884, es un poèta occitan d’expression occitana.

Bolantgèir, republican convinçut, fondèt en 1848 lo Cercle Republican de Lo Pian de Garona dont estut secretari, au bèth miei empèri autoritari. Son naturau lengut e bramassaire li hasut escríver panflets que prenen la fòrma de poesias epicas e satiricas dens lasquaus ataca personatges locaus, clarament designats per lor nom.

Augent compausat un tèxte agressiu sus Badinguet, estut horabandit de Sent Macari per decision prefectorau, s’exilièt… a cent mètres de son ostau, dens la comuna vesina, chès un de sa familha.

Lo 20 de julhet 1930, lòrs de la 8a Felibrèia, lo comitat macarian dau Felibritge rassemblèt un brave milèir de gents sus la plaça dau Mercadiu, a Sent Macari, per onorar en mèsme temps la memòria d'Elie Boirac. Lo dishuren bon pair de familha, ardent republican, fervent Macarian.

Adara, una placa commemorativa es apausada sus son ostau de la rua d'Yquem.

Òbras modificar

Deishèt bocins d’antologia, coma Lou Tintamarre (1846), poèma satiricoepic, qu’arrepresenta una batalha rengada entre los Costilhans de Lo Pian de Garona (vilatge capsús Sent Macari, pitat sau costalat) e los Macarencs, en òrdi de batalha. L’epic se hèi burlesc, quora la batalha fanfaronada se compara a las grandas batalhas de l’Antiquitat.

De citar tanben lo Riguedoundoun (1868), shens dobte son cap d’òbra, longa diatriba hasent seguida a la lei de l’Empèri sus las cooperativas, e l’obertura d’una panisseria cooperativa a Sent Macari, au ras de la sua. Lo gerant, Gilaressa, i es atacat personaument e d’un biais frem maishant. D’autes comerçants macarencs i son tanben brocardats.

L’òbra de Boirac, tota manescriuta, es inedita. Nos estut transmesa per tradicion familiau sonque. Son estil quita pas de hèser pensar, a còps, au de Victòr Gelu.

Rencountre de Moussu FERBOS paÿ maire de Sen-Macary et dé Moussu GRESEAUX docteur-médecin, sus les alleyes a prépaou dé les électiouns municipales doun M. FERBOS ère renoumat présidént (1842)

Lou Tintamarre (1846)

Lous Trotoirs de Maouargat (1865)

Riguedoundoun (1868)

Debat l’emban dou Mercadiou (cançon non datada)