Dolomia
La dolomia es una ròca sedimentària d'origina quimica facha basicament de dolomita, la composicion quimica de la quala es carbonat de calci e magnèsi (CaMg(CO3)2). Foguèt desseparada de la calcaria pel geològ francés D. Dolomieu pendent lo sègle xviii. La dolomia ha d'aver mai de 50% de dolomita; si n'a mens es una calcaria dolomitica. Es pura quand aqueste percentatge es superior a 90%.
Es una ròca grisa e porosa, fòrça comuna. Se tròba en lièches denses de centenats de mètres e pòt formar tanben sèrras sanceras, coma los Alps Dolomitics (Tiròl). Normalament es la resulta del reemplaçament metasomatic de calcitas non cimentadas en d'aigas pauc prigondas. Totun, l'apelada dolomia primaria s'es formada per precipitacion directa de la dolomita. Tanben a coma origina la sedimentacion de conquilhas d'organismes marins de plancton marin en los oceans. La dolomia apareis en venas minerals idrotermals.
Las dolomias son utilizadas coma materia primièra en divèrsas indústrias, basicament coma alternativa a la magnesita en l'indústria metallurgica e en la produccion de ciments especials.