La distància focala es una dei caracteristicas principalas d'un sistèma optic. Es egala a la distància entre un de sei plans principaus e lo fogau correspondent :

  • la distància focala objècte, generalament notada f, es la distància algebrica que separa lo ponch principau objècte, generalament notat H, e lo fogau objècte, generalament notat F.
  • la distància focala imatge, generalament notada f’, es la distància algebrica que separa lo ponch principau imatge, generalament notat H’, e lo fogau imatge, generalament notat F’.
Representacion dei ponchs principaus e dei distàncias focalas d'una lentilha convergenta.

Per contraccion, lo tèrme « focala » designa normalament la distància focala imatge[1]. Lo concèpte de « distància algebrica » implica que lo signe de la distància focala despend de la convencion classica de l'optica : es positiu quand es orientada dins lo sens de propagacion de la lutz e negatiu dins lo cas contrari. Ansin, lei sistèmas optics divergents an una distància focala negativa e lei sistèmas convergents una distància focala positiva.

Liames intèrnes

modificar

Bibliografia

modificar
  • (fr) Richard Taillet, Pascal Febvre e Loïc Villain, Dictionnaire de physique, De Boeck, coll. « De Boeck Supérieur », 2013.

Nòtas e referéncias

modificar
  1. En particular, es lo cas en fotografia.