Discutir:Superfícia (omonimia)

Ortografia: i o í

Dins lo Laux, lo "tot en òc", e lo Lagarde e tròbi "superficia" sens accent...
Çaquelà, semblariá logic, en efièch, que ne portèsse un...
Cedric31 11 oct 2006 à 06:14 (UTC)

Escrivi superfícia en accentuant -fí- mai m'engardi d'impausar aquela accentuacion, perque la nòrma l'a pas explicitada. Superfícia es un latinisme culte e la sola accentuacion autentica en occitan deuriá quichar sus -fí- coma en latin, e coma se fa en occitan aranés e en occitan cisaupenc, e mai dins la màger part dei lengas romanicas. L'accent sus -ci- s'explica pas autrament que per lo francés. Après, tot es una question d'acceptabilitat. Pasmens, s'una partida de l'occitan (aranés e cisaupenc) fa ansin, finalament, perque pas la rèsta de l'occitan? --- D'autrei latinismes cultes son concernits coma indústria, sèria.... Ai aumens una atestacion d'indústria en aranés. Pasmens i a tanben de formas en -e que m'agradan mens coma sèrie, superfície.--Aubadaurada 28 de genièr de 2007 a 15:25 (UTC)

Superfícia/susfàcia

I a doas nocions:

• «Partida exteriora d'un còrs, que lo delimita e lo separa de l'espaci exterior o deis autrei còrs» (nocion qu'es a l'origina de teorias matematicas). En francés, se ditz surface (peindre une surface; remonter à la surface; plan tangent à une surface). Lo mot emplegat dins leis autrei lengas romanicas vesinas es:
  • superfície en catalan e portugués («els dofins surten a respirar a la superfície del mar», citacion dau Gran Diccionari de la llengua catalana)
  • superficie en espanhòu e en italian («sottomarino che ritorna in superficie», citacion dau diccionari d'italian Robert e Signorelli).
  • surfaça (francisme) o superfícia/ superficia en occitan.
    • Dins lo diccionari d'Onorat, se tròba superficia (ansin definida: «surface des corps sans égard à la profondeur») e surfaça
    • Dins lo Tresor dóu Felibrige, se tròba superficio (ambé la citacion: «Sus la superficio entiero de noste cors») e surfàci/ surfaço.
• La mesura de la nocion precedenta (quant de mètres carrats, d'ectaras...). En francés, se ditz aire o superficie e tanben surface (l'aire/ la superficie/ la surface d'un champ).
  • en catalan, se ditz: àrea (àrea d'un rectangle), superficie (superfície de tres hectàrees)
  • en italian, se ditz: area (area di un rettangolo), superficie (La sua superficie è circa di 580 ettari)

Lei diccionaris d'Onorat e de Mistral mòstran qu'en occitan, superfícia/ superficia se pòt emplegar e s'emplega dins lo premier sens evocat çai subre («Partida exteriora d'un còrs...»). Lo Pichon diccionari francés-occitan [lengadocian] de Jacme Taupiac (1977) pòrta superficia per traduccion de surface. Dins lo wikiccionari occitan, se tròba la definicion seguenta d'«aigatge» (o «aiganha»): «Gotas d'aiga que se forman a la superfícia dels còsses per condensacion de vapor d'aiga ambianta.» (cf. [1]).

Lo mot de superfícia/ superficia (confòrme a l'usatge romanic) tanben complís un critèri important dei nòrmas modèrnas de la terminologia: la possibilitat de derivacion (existéncia de l'adjectiu superficiau/superficial).

Per quant a susfàcia (que complís pas aqueu critèri), es pas atestat dins lei diccionaris «classics» de l'occitan (diccionari d'Onorat, Tresor dóu Felibrige). Es un neologisme recent que calca lo francés, simpla occitanizacion superficiala — es lo cas d'o dire — dau francisme surfaça. Vivarés (d) 7 març de 2010 a 11.24 (UTC)