La descloizita es un minerau de color roge brun, negre brun ò verd sorn. A una duretat de 3,0-3,5 e una densitat de 5,9-6,2. Es formada de vanadat idratat de plomb (simbòl quimic : Pb (Zn, Cu) (VO4) (OH)) cristallizat segon un sistèma ortorombic de classa bisfenoïdica. Dins la natura, forma rarament de cristaus es se presenta generalament en agregats ò en massas fibrosas ò botroidalas. Son esclat es resinós.

Fotografia d'un tròç de descloizita (Berg Aukas, Namibia).

Minerau segondari eissit de l'alteracion d'autrei mineraus, l'olivenita se troba dins lei zònas d'oxidacion dei jaciments de plomb, de {zinc e de coire. Pòu èsser associada ambé la vanadinita, la cerusita, la wulfenita, la piromorfita ò la mimetita. Es de còps utilizada coma minerau de vanadi mai aquel usatge demora rar car lei jaciments son sovent pichons.

Liames intèrnes modificar

Bibliografia modificar

Nòtas e referéncias modificar