Un davantal es una pèça de vestir que cobrís mai sovent lo davant del còrs per aparar los vestits. Es una pèça que cobrís de la talha cap al bas de còrs e tanben lo bust a vegadas, e que penja de las espatlas amb de tirants e se nosa en darrièr.[1] Lo davantal pòt aver de pòchas. La fauda del davantal pòt èsser fòrça corta, fins als malucs o pòt arribar fins a las cavilhas.

Granda e felena amb davantals

Usatge modificar

 
Òme trabalhant amb un davantal
 
Femna trabalhant amb un davantal

S'utiliza dins fòrça mestièrs, coma de servicials, cosinièrs, vendeires al mercat, ceramistas, èca. De mestièrs cambièron l'ancian davantal per de vestits de trabalh complets. S'usa tanben a l'ostal per realizar de prètzfaches domestics, coma netejar o cosinar, e los mainats pichons l'utilizan per pintar e dessenhar a l'escòla.

Vestiment tradicional modificar

 
Las gigantas de Molins de Rei pòrtan de davantals negres
 
Femna dançant amb davantal

Lo davantal fa partir del vestit tradicional de las culturas europèas, que sovent es tipicament blanc o negre, malgrat que pòt aver d'autras colors.


Lo davantal coma element de ritual francmaçon modificar

 
Francmaçon amb son davantal

Lo davantal a un ròtle essencial dins los diferents ritualas de Francmaçonariá pel fach qu'aquel descend de las ancianas corporacions de constructors de catedralas de l'Edat mejana, e utilizavan aquela vestit per s'aparar de las quitas rigors d'aquel tipe de trabalh.

La Francmaçonariá dins sos diferents rites e de grade gardèron l'usatge d'un element per fa mòstra del trabalh e servici que cal mostrar tot membre de l'òrdre, en mai dels autres sens que cada rite e grade francmaçònic faguèt d'aquela pèça.

Referéncia modificar