Dobrir lo menú principal

La culminacion es lo fenomèn astronomic associat al passatge d'un astre al meridian celèste d'un luòc donat. se distinga:

  • la culminacion superiora, quand l'astre passa per son punt de nautor maxim.
  • la culminacion inferiora, quand l'astre passa per son punt de nautor minim.

Culminacion de las estelasModificar

Sus Tèrra e sus mar, una estela culmina cada 86 164 segondas: es lo rebat de la rotacion siderala de la Tèrra. Lo fenomèn se passa al meteis moment per totes los punts d'un meteis meridian. Seguent la latitud del luòc, notada   e donada en gras, e la declinason de l'astre considerat, notada   e tanben donada en gras, la culminacion pòt èsser observada o non. Atal, dins l'emisfèri nòrd :

  • se  , sola la culminacion superiora es observabla, un còp per jorn sideral
  • se  , l'astra es circumpolar, la culminacion superiora e la culminacion inferiora son visibles, un còp per jorn sideral cadun
  • se  , l'astre es jamai visible al dessús de l'orizont.

Culminacion del SolelhModificar

Localament, quand lo Solelh culmina, es miègjorn local. Pasmens cal pas confondre la culminacion amb lo passatge al zenit. En efècte, lo solelh culmina al zenith sonque entre los tropics.

Se nomena durada del jorn l'interval de temps entre doas culminacions successivas.

Aquel interval de temps definit lo jorn solar e le temps solar. Sa durada es pas constanta al cors de l'an del fach de las caracteristicas del movement de la Tèrra a l'entorn del Solelh: elipticitat de l'orbita e enclinason de l'axe de rotacion sul plan de l'ecliptica. Un relòtge, el, indica un temps regular, lo temps mejan. La correccion de far per passar del temps solar al temps mejan se nomena l'equacion del temps. La mejana dels jorns solars vertadièr dona lo jorn solar mejan, que per definicion val 86 400 segondas: un a val 365,2422... jorns solars mejans e donc 366,2422... jorns siderals.