cuèissa vista de fàcia

La cuèissa (var. cueisha) es la partida del membre inferior ligant per l'Óme la ancas a la camba. Sa foncion es subretot locomotritz. Pels aucèls, coma lo polet o la piòt, la cuèissa es un dels membres posteriors de l'animal, per oposition a las alas.

Estructura anatomicaModificar

OsosaModificar

Lo maluc es l'òs de la cuèissa, òs mai long de l'esqueleta uman e plan resistent a la fòrças de portança que deu portar. Coma totes los òsses longs, se distinga un còrs o diafisi e doas extremitats o epifisis.

L'extremitat nomenada la tèsta del maluc e es ligat al còs pel còl. La tèsta: 2/3 d'esfèra d'un diamètre mejan de 25 mm. Cobèrta de cartilatge articular, es lo luòc d'insercion del ligament triangulari (que liga lo maluc a l'òs iliac). Lo còl es fusifòrma. Sus la fàcia posteriora del còs del maluc, i a una linha aspra, luòc d'insercion de fòrça muscles.

L'extremitat distala es compausada de dos condíls del maluc. Aquel s'articulan amb lo tibià e la noseta per formar l'articulacion del genolh.

VascularaModificar

La cuèissa fa passar de gros vaissèls sanguins arterials e venoses.

NerviosasModificar

Lo nèrvi sciatic e de brancas nerviadan los muscles de la cuèissa, abans de venir lo nèrvi tibial dins la region del genolh.

MusculàriaModificar

 
Muscles de la cuèissa drecha vista de fàcia.

Los muscles de la cuèissa son repartits en tres lojas : la loja anteriora, la loja posteriora e la loja intèrna.

La loja anteriora es occupada per:

La loja intèrna, formada pels muscles aductors :

La loja posteriora se compausa dels muscles isquiocambièrs:

Ligams extèrneModificar

 

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus cuèissa.