La Cometa Hale-Bopp (que son nom oficial es C/1995,O1) foguèt probablament una de las cometas mai bèlament observadas lo sègle passat e una de las mai lusentas que se sián vistas pendent de decadas. Poguèt pas èsser observada dirèctament per vista pendent 18 meses, gaireben lo doble del temps que se poguèt observar la Granda Cometa de 1811. La cometa Hale-Bopp foguèt descobèrta lo 23 de julhet de 1995 a una granda distància del Solelh e se creèt alara l'espèr que seriá una cometa plan brilhanta quand passariá a ras del Solelh. Lo brilhant d'una cometa es quicòm de mal predire amb exactitud, pasment la cometa Hale-Bopp passèt tot çò que s'esperava quand traversèt son perièli lo 1èr d'abril de 1997. La cometa foguèt nomenada la Granda Cometa de 1997; son passatge incitèt un cèrt nivèl de panica dins la populacion, que incitèt a un suicidi en massa demest los adeptes de la sècta de La Porta del Cel.

La cometa Hale-Bopp, granda cometa de 1997

Descobèrta modificar

Alan Hale, en Cloudcroft, Nòu Mexic realizava una cèrca sistematica de cometas quand lo 23 de julhet de 1995 descobriguèt un objècte brilhant d'onzena magnitud vesina del gropament globular M70, dins la constellacion del Sagitari. De son costat, Thomas Bopp observava lo cèl amb lo telescòpi d'un amic, quand vistalhèt un objècte pas catalogat qu'èra la cometa.

Apròchi modificar

Foguèt clar lèu que Hale-Bopp èra pas una cometa ordinària: quand se calcula son orbita, aquesta estava a 7,2 unitats astronomicas (UA) del Solelh, en lo situar entre Jupitèr e Saturne a la distància mai importanta de la Tèrra que quina autra cometa que siá descobèrta. La part màger de las cometas a aquela distància son a penas perceptiblas, e son activitat es pas apreciabla, pasmens la coa de l'Hale-Bopp se podiá observar plan. Dins un imatge del Telescòpi angloaustralian de 1993 se trobèt la cometa encara pas descobèrta a 13 UA del Solelh, distància qu'en general permet pas d'observar de cometas; per exemple, la Cometa de Halley es 50 000 còps mens luminosa dins la meteissa distància del Solelh. Las analisis indican que son nuclèu ten gaireben 50 km de diamètre, tres còps la talha de la cometa de Halley.

Sa granda distància e susprenenta activitat indicava que la cometa Hale-Bopp seriá plan brilhanta quand atendriá son perièli en 1997. Pr'aquò, los especialistas de cometas foguèron cautoses dins sos anoncis, per encausa de la dificultat de predire exactament lo brilhar d'una cometa. Temps enrè, en 1973, s'anoncièt que la Cometa Kohoutek seriá la cometa del sègle per son lusiment, pasmens las expectations foguèron pas satisfachas.

 
La cometa venguèt un espectacle visual a la debuta de 1997

Vejatz tanben modificar