Lo clarescur (chiaroscuro en italian) es una tecnica picturala basada sus la perspectiva espaciala que s'obtèn amb lo jòc de contrasts entre la lutz e l'ombra. Per mejan de contrasts acusats entre lei volums esclairats e lei volums ensornits, se pòt metre en relèu d'elements precís d'un quadre.

La vocacion de Sant Matieu, de Caravaggio

Aquela tecnica es ja descricha e nomenada au començament dau sègle XV per lo pintre italian Cennino Cennini, dins son obratge Il libro dell'arte[1] (Lo libre de l'art), que son capítol IX s'intitula Coma deves balhar lo clarescur a tei figuras, segon la doctrina de la lutz, lei dotant de la qualitat dau relèu[2].

Lo clarescur foguèt desvolopat per lei pintres flamencs e italians dau sègle XVI; lei manieristas lo presavan fòrça. Deviá ajónher la maduretat a l'epòca barròca, especialament amb Caravaggio e lei caravaggistas, e durbir camin a l'estil dich tenebrisme.

Galariá modificar

  Clicatz sus una vinheta per l’agrandir.

Liames extèrnes modificar

Nòtas e referéncias modificar

  1. Citat per Vasari dins Le Vite.
  2. Vejatz infra lo tèxte italian d'aqueu capítol.