La Ciutat de Carlisle es un districte administratiu local de Cumbria en Anglatèrra que ten l'estatut de ciutat e de districte non metropolitan que cobrís un airal pus vast que la vila de Carlisle e compren las vilas de Brampton e Longtown, e los vilatges periferics coma Dalston, Scotby e Wetheral. En 2011, lo districte aviá una populacion de 107 524 personas, e una superfícia de 1 039,97 quilomètres carrats.

Los limits actuals de la ciutat son estats definits dins l'encastre de las disposicions de la lei de 1972 sus l'administracion locala e cobrisson la fusion de dos ancians districtes d'administracion locala, la vila e lo comtat de Carlisle e lo districte rural frontalièr de Cumberland. La vila de Carlisle partetja una frontièra amb Escòcia (al nòrd) e es delimitada al sud-oèst per l'arrondiment d'Allerdale e al sud pel districte d'Eden. Lo comtat de Northumberland èst a l'èst.

E mai que los limits actuals datan del sègle XXen, la ciutat tira sas originas d'un abans-pòst roman del sègle I associat a la paret d'Adrian. La colonia Britonic que se desvolopèt a partir d'aqueste luòc foguèt destruita pels daneses en 875. La region faguèt partit de las nautas tèrras del sud d'Escòcia, fins que siá colonizada pel rei Guilhèm II d'Anglatèrra en 1092. Guilhèm II bastiguèt lo castèl de Carlisle, qu'abriga un musèu militar . La catedrala de Carlisle, fondada al sègle XIIen, es una de las pus pichonas d'Anglatèrra.